divendres, 20 d’agost de 2010

On està l'ús social?


Ja fa anys que aquesta expressió va circul.lant pels ambients valencianoparlants conscients de la necessitat de què la nostra llengua esdevinga normal en la seua utilització a tots els àmbits i nivells. Nogensmenys, em fa la impressió que s'ha quedat en una “expressió” a mitjan camí entre el desig i la utopia.

Des d'aquells temps en què la Llei d'Ús i Ensenyament entrà en vigor i, això si, una mica esperançats en el seu èxit a nivell extra acadèmic on si que ha estat aconseguit, almenys acceptablement, ha plogut molt i crec que si alguna cosa ha estat positiva ho ha fet en aparença.
M'explique:
En tot el sector públic de les diferents administracions observes que el valencià fa acte de presència en rètols, panells informatius i altres mitjans, però que no se t'ocórrega emprar-la oralment perquè et veuràs en fora de joc. Se't farà palés que encara pertanys a eixa minoria de parla valenciana que resta per ahí emprenyant i que, de vegades, obliga el depenent, funcionari, directiu o el que siga, a usar una llengua que clarament hom veu que li és forçada i que està molt allunyada dels seus objectius d'usar-la de manera natural.

I què en podem dir dels periodistes que en la televisió pública valenciana mostren el seu rostre per la finestra de plasma? Doncs que en la seua majoria són uns "destrossallengües" sens ànims de millora que quan els veus al seu estat natural naveguen per les aigües castellanes -siguen les seues o no- d'una manera impúdica i desvergonyida important-los tres bledes allò de l'ús social. Respecte a açò, vaig contemplar en un reportatge sobre u d'ells que per la pantalla és d'aquests "destrossamantes", com parlava en castellà als seus benvolguts "parents" que no eren altres que els gossos que tenia a casa.

I els nostres polítics, els qui ens governen i els qui ho pretenen? Altra colla d'abandonistes recalcitrants que a la mínima no dubten en expressar-se en la llengua forana, encara que per a ells siga la domèstica, cosa que així és en moltíssims cassos, en altres, però, se'ls nota que els hi va forçada la utilització del castellà, i en valencià més val ni escoltar-los.

Els àmbits privats (comercial, industrial, hostaler, etc…), ni anomenar-los. Més val anar en compte a l'hora d'utilitzar el valencià no siga que et veges en algun problema de cara a l'empresari corresponent si ets treballador del sector o que t'ignoren en el millor dels cassos, si ets client.

Tot plegat, continuarem patint i observant com d'ús social ben poca cosa o res. Solament rètols, cartells, impresos varis i... molt mala llet la que ens provoca tota aquesta colla de "roders" lingüístics.
"De castellana impositione, liberanos Domine"

2 comentaris:

  1. Ai, i què hem de fer, a banda de lamentar-nos, fer el que puguem individualment i donar suport a tot tipus d'iniciatives col·lectives en favor del valencià? Entre tots ho farem tot (o no, però perseverem...)

    ResponElimina
  2. no ens queda altra per desgràcia,engegar campanyes i barallar-mos amb tot el món...

    ResponElimina