dijous, 1 de juliol de 2010

La flautada de Serafín



"Nación sólo hay una y es España", dijo (Serafín Castellano), y agregó que ni "puede haber ciudadanos de primera o segunda según el idioma en el que hablen" y por este motivo no exigen este requisito en la Ley de Función Pública ni una lengua vehicular para el aprendizaje, recordó.
Així es parla, Serafín -castellano sin fin- que Espanya és una, no siga que ens maregem de tanta Espanya. Faltaria més que hi hagueren ciutadans de primera o segona segons el que parlen!
Este Castellano -per alguna cosa vol fer honor al seu cognom- no vol permetre que per motius d'idioma hi haja ciutadans de segona, així que, aprofitant que Espanya -perdó, EspaÑa- és una, els funcionaris quedaran exempts del coneixement del valencià.
Hauremos de ir aprendiendo espardenyadas para dirikirnos a los probes funsionarios que desconoscan nuetro alioma. Ja veus, tota la vida discriminats els pobres valencians per qüestió d'idioma i, ara, este Castellanet, vol fer-nos creure que els discriminats són els castellans (Açò déu ser qüestió d'afinitat lèxica) Ai, Serafín, Serafín!, torne a repetir-te: eres un Castellano sin fin.
Quina sort tenen els partits espanyolistes al País Valencià de què els votants d'ací manquen de personalitat identitària, d'ignorar que pertanyen a un territori diferent amb elements propis, i vegen en aquests partits els defensors de la unitat nacional espanyola front als elements distorsionadors que representem els qui estimem la nostra terra més enllà de quatre elements folklòrics.

2 comentaris:

  1. Bona nit, Carles

    M'ha agradat el teu bloc i també l'esperit crític que s'encomana. De fet intento de ser-ho i de cada dia aquesta colla ens hi fan tornar més.

    Salut, sort i una forta abraçada,
    www.miradesalvent.blogspot.com

    ResponElimina
  2. Gràcies, Jordi. De fet, és un plaer compartir sentiments amb la gent i per això hi estem. Pegarem una ullada al teu blog que crec deu tenir coses en comú.

    ResponElimina