dimarts, 20 de juliol de 2010

Des del meu lloc


Fa poc més d'any i mig començava a navegar per aquestes aigües blogueres sens saber ben bé què és el que podia donar de si l'aventura. Ja són més de dos-cents els posts publicats i no pensava mai que arribara a aquestes xifres perquè açò d'escriure no ha estat una afició massa arrelada en mi, però, mira per a on, sembla que n'era una d'oculta.

M'he adonat que escriure sobre el que penses, sobre el que creus, sobre el que t'envolta i sobre altres assumptes més, et dóna, sovint, una sensació d'alliberament de tensions provocades per notícies que lliges, per declaracions de personatges públics i per situacions grotesques, de les que difícilment podries alliberar-te’n d'altra forma, alhora que, també, et serveix de gimnàstica mental, doncs has de fer treballar la ment cercant temes, estructurant escrits, corregint textos, etc..

La cosa que més m'ha sorprés, perquè pensava que ningú no em llegiria, és tenir gent que durant aquest poc més d’any i mig que fa que hi estic, segueix els meus escrits; d’altres hi ha que t’escorcollen per si troben alguna cosa del seu grat o simplement, entren i ixen sense més. Vull agrair des d'ací aquells que s'han pres la molèstia de deixar-me algun comentari, la majoria dels quals, ha estat coincident amb el que jo he expressat. M'alegra comprovar que hi haja gent que pense com jo i que no hi estiga sol amb la meua manera d'enfocar les situacions de la vida. També és un al.licient el compartir amb altres el gaudi que ens ofereix el medi natural.

Al llarg d'esta aventura bloguera, he conegut altres llocs que, com el meu, expressen vivències i opinions personals, disfrutant de la seua lectura i aprenent d'ells. Encara que no conega personalment els seus autors, els considere amics, virtuals, si, però amics al cap i a la fi, doncs notes que una certa empatia flueix cap a ells.

Des d'ací, gràcies per molestar-se en llegir-me i, també, gràcies per publicar els vostres posts, informatius uns, instructius altres i, fins i tot, alguns, divertits i ocurrents. Un agraïment especial a aquells que en són seguidors i com a tal hi apareixen o em tenen ancorat als sues blogs.

1 comentari:

  1. Gràcies a tu, Carles...I que per molts anys ens cridis des de "el teu lloc".

    ResponElimina