dilluns, 21 de juny de 2010

Per a plorar


Encara està recent començat el Mundial de Futbol i ja en podem extraure dues conclusions -n'hi ha de més, però amb estes em conforme-. Una ens avergonyeix i l'altra destaca de nou la raó que Machado tenia amb aquella frase de “Españolito que vienes al mundo...”

Una cadena de TV, la Cuatro, sol eixir al carrer en els dies de partit i preguntar a la gent si sabria situar al mapa el país al qual s'enfronta Espanya. Tot un recital de respostes pintoresques col.locant el país en qüestió. Crec que no queda cap continent que es lliure d'albergar eixe país. I de la capital del mateix, ni contar. Al que li ha tocat hui -Honduras- l'han situat fins i tot dins d'Extremadura, i alguns s'han vist travats a l´hora de repetir el nom de Tegucigalpa quan la reportera els ha informat de quina era la ciutat capitalina. En fi, per a morir-se de pena veient el nivell cultural de la gent -xiquets, joves i majorets- d'este país.

L'altra no és cultural -o sí?-. Entraria dins del camp ideològic sentimental revestit de politiqueria carpetovetònica ignorant de la història d'aquesta pell de brau. No és ni més ni menys que el nom que darrerament està donant-se-li a la selecció espanyola: “la Roja”

Este color de l'espectre solar situat a un extrem, tocant l'ataronjat i del qual, més a l'esquerra, l'ull humà es incapaç de distingir-ne cap altre per tractar-se dels infrarojos; este color, com dic, té molt roïna acceptació per part d'una d'eixes dues Espanyes que Machado deia que “ha de helarte el corazón

En efecte, eixa gent situada a l'altre extrem de l'espectre solar on està situada la gamma dels blaus, està començant a protestar i no volen que el mot “roja” servisca per denominar eixe equip representatiu de tots els espanyols. Ells, a la seua: Espanya els pertany i tot ha de ser del color que vullguen, sense parar-se a pensar que altres concepcions polítiques i històriques d'Espanya hi puguen haver. És el nacionalisme espanyolista portat a terme.

Quina culpa pot tenir el color roig que alguns troglodites d'ideologia intransigent el declaren “non grato”? Els colors són els que són i, com a efecte de la llum solar, no els podem suprimir perquè a algú se li antulle associar-los a certes activitats polítiques.

Esta caterva espanyolista -en el més peioratiu dels sentits- tindrà també l'ocurrència de suprimir el roig de l'uniforme futboler, o el roig de la bandera, o el roig de la Carme, la núvia del toreador? Si encara estan associant la paraula al color de la ideologia que ells odien a mort, malament anem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada