dijous, 10 de juny de 2010

Herberet de Mariola


No vaig a escriure res que no se sàpiga sobre aquesta beguda, entre altres coses, perquè no sóc expert en begudes ni em dedique a elaborar-ne, encara que no serà per antecedents familiars. El meu besavi, J.Ramón Pons, de la Pobla del Duc, es va instal.lar a Beniarrés i va crear una petita fabriqueta d'elaboració de licors en un lloc que encara conserva el nom de la Fabriqueta.

Allí es va criar la meua àvia, Encarnació Pons Fayos, aprenent els secrets de l'elaboració de licors, i encara recorde, de menut, la quantitat de botelles de diferents classes que tenia guardades al rebost. Quins licorets més dolços bevíem en ocasions, sobre tot, quan es celebrava algun tipus de festa, bé familiar bé de la localitat! Viviem junts, així que podia gaudir d'un petit avantatge sobre els altres cosins. Com solia passar, els avis preferien viure amb les filles, i ma mare era la única filla junt a altres dos germans.

Ma mare va heretar les fórmules d'elaboració, però, malauradament, eixe costum va anar perdent-se degut a les comoditats que la societat de consum anava imposant als anys seixanta. Eixe motiu i, segurament, la poca afició que ma mare tindria, van anar minvant la reposició dels licors casolans que havien ompli els prestatges del rebost.

Tornant a l'herberet, he de dir la poca difusió que té aquest licor fora del seu entorn natural: els pobles dels voltants de la serra de Mariola. Si, la Mariola, eixa serra que com diu la cançó popular està “tota a floretes, si, tota a floretes, no, tota a floretes” i “on van les socarrades, a fer floretes, si, a fer floretes, no, a fer floretes”. Que conste, que les socarrades són les de Cocentaina, no les de Xàtiva, que ja queda més lluny.

En aquesta serra, Parc Natural, es crien gran quantitat i varietat d'herbes aromàtiques i medicinals que fan de l'indret, paradís dels herbolaris que acudixen de tot arreu per recollir-les i elaborar els diferents productes que se'n deriven.
El que ens ocupa és el famós Herberet de Mariola que s'elabora pels diferents pobles situats a l'ombra d'esta serra: Alcoi, Cocentaina, Banyeres, Bocairent ...

Les herbes han de ser recol·lectades en el temps de la seua floració, per a ser assecades a l'aire. Les plantes que s'empren en l'elaboració de l'herber són les següents: sajolida, agrimònia, anís, romaní, herba-sana, marialluïsa, fenoll, camamilla, melissa, menta, poliol, sàlvia, arrel de card sant, cúa de gat, i timó mascle. La beguda resultant sol consumir-se després de les menjades o als matins, servint-se en gots menuts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada