dijous, 27 de maig de 2010

No digues parides, Paquito


El Camps està passant-se'n massa. Ja no sap per on eixir i apel.la a tot per veure si la mà troba un forat on agarrar-se en el precipici del que penja. Em fa vergonya, em produeix nàusees i em fot molt que aquest personatge siga el meu president.
Veient les seues reaccions davant el munt de problemes judicials que estan a punt de caure-li damunt, reacciona com aquell cap d'estat que convocava les masses i els deia que existien Confabulacions judeomaçòniques que intentaven acabar amb ell i amb el seu règim.
Quasi tots els dies ens assabentem d'alguna reacció nova, d'alguna frase usada en pròpia defensa i de bona cosa de parides. Algú n'hauria d'elaborar un compendi. Crec que seria beneficiós per a l'editorial que l'editara.
Com veu que està quedant-se tot sol i que, fins i tot les altes esferes del partit comencen a abandonar-lo, amenaça a tot i dispara contra tots des de la trinxera del Palau de la Generalitat, que de cap manera vol abandonar.
En la darrera manifestació, ja se'l veu agarrat a la senyera i acusant els altres d'acollir-se al Codi Penal, que és el que pertoca. Està trastornat i en el seu estat, s'agafa fortament del pal de la senyera perquè ja no li queda res més a mà. Pense que faria millor agafant-se al pal d'un galliner el qual, encara que amb més merda, li podria donar un poc més de seguretat.
Amenaçador, desafiant, fanfarró, menyspreador de la justícia i amb un poble cec que viu adormit i indolent, aquest nou cabdill enarbora la bandera del “jo sóc la veritat i la vida” i del “sense mi, no sou res”

1 comentari:

  1. més claret aigua,pense el mateixet que tú i n'estic fart de viure ací ja que inclús el votarien la gran majoria fent el que fa.

    Estem plenets de fatxetes

    ResponElimina