dimarts, 18 de maig de 2010

Avaluacions i campionat

En la vida acadèmica, quan un curs acaba, es fa balanç dels èxits o fracassos mitjançant exàmens als estudiants i memòries de centres docents. Açò servirà perquè s'hi puguen corregir les carències hi hagudes i, també, millorar activitats, entre d’altres coses.

No sé -mai n'he estat segur- de si els resultats dels exàmens signifiquen una certesa dels coneixements adquirits per l'alumnat. Entren en joc molts factors que poden desvirtuar, tant a favor com en contra, aqueixos resultats: estat nerviós i d'ansietat, tindre la mala sort de què isca algun tema que portes més fluix o, pel contrari, que haja eixit just el que millor havies preparat, no entendre bé el que es pregunta, portar les xulles ben fetes i a bon lloc, etc... En fi, que tot allò que no siga el seguiment del dia a dia, és una mica difícil que manifeste el grau de coneixements adquirits al llarg del curs.

Extrapolant l'anterior al món del futbol, podríem dir que la finalització de la temporada és com un examen al que tots els clubs se sotmeten. En funció dels objectius proposats, s'hi haurà obtingut l'èxit o el fracàs. Per a uns l'objectiu serà alcançar el triomf, per a d’altres participar en competicions europees i per a uns tercers, simplement mantindre's en la categoria.

No val allò d'haver-ho fet bé si hi ha algun altre que ho haja fet millor. És el que li ha passat al Madrid. Ningú podrà dir que no ha realitzat un excel.lent campionat, però resulta que el Barça l'ha fet millor, per poc, sí, però el suficient per estar davant. Tot i això, en aqueix club estan molt preocupats i molt cabrejats pel resultat de la competició, puix ha quedat segons.

Ara, pense, els toca avaluar la seva actuació tant en l'apartat purament esportiu com en el de la gestió directiva. Ells miraran molt com ha gestionat el Barça les coses per guanyar la lliga. No sé si seran capaços de mirar en la direcció corresponent, però els profans si que ho veiem ben clar: molta pedrera, jugadors formant un equip, poca vida glamourosa per part de les figures... Algú s'imagina, per exemple Iniesta, Xavi, Messi, Pedrito, lluint xicones -rosses o morenes- mostrant tatuatges o pentinats extravagants, canviant de parella i eixint a les revistes i porqueries televisives, fent vida nocturna com els mussols, mostrant l'egocentrisme i papanatisme com fan alguns, etc, etc ?

Podríem seguir escrivint més i més, però ara tan sols vull acabar dient que cap dels dos és el meu equip. Això si: m'alegre que la "xuleria" central i centralista haja estat trepitjada per dos anys consecutius i espere i desitge que ho siga alguns anys més. I si no pot ser pel meu equip, que ho siga pel “primo Zumosol”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada