dimarts, 6 d’abril de 2010

Iseta i uendo

Hi ha dues paraules que no trobe en cap diccionari. Són dos mots que de menut solia escoltar i que, malauradament, ja van desapareixent del nostre vocabulari. És que ens estem castellanitzant a la carrera de F1. Aquests mots són: iseta i uendo.
No sé si són mots propis d'algunes de les nostres comarques centrals o són d'ús general, però als diferents diccionaris que hi he consultat, no els he trobat.
Ja sé que molts les coneixeu i que les heu usades, però hi ha d'altres que no les coneixeu i que tal vegada, siga la primera volta que entreu en contacte amb elles. Ho pense així per no haver-les trobat al diccionari, la qual cosa em fa pensar que no són d'ús general, sinó circumscrites a un àmbit territorial específic.
No és la meua intenció explicar-ne el seu significat, sinó tan sols comentar que estan ahí i que són dues paraules força simpàtiques -si és que les paraules poden ser simpàtiques- i plenes de significat.
Agrairia als que em llegiu arreu del territori lingüístic català que em fereu saber si coneixeu aquestos mots. De ser així, els diccionaris estarien cometent un acte de discriminació amb ells al no incloure'ls a llurs pàgines. Seria una pena que dos vocables tan bonics no estigueren reconeguts en l'àmbit oficial dels diccionaris i vocabularis.
De totes maneres, amb aquest escrit els hi ret un petit homenatge pel que són i pel significat que les nostres iaies o mares els han donat quan han estat utilitzats per elles volent expressar mitjançant algun vocable allò que erem o estàvem fent en un moment determinat.

8 comentaris:

  1. Hola Carles, m'ha fet gràcia la crida que fas per a aquestes dues paraules ja que d'alguna manera en vaig fer bandera ja fa temps.
    Tinc un blog que es diu Uendos, greixets i maremortes. Del mot Uendo en vaig fer una novel·la amb aquest títol (ed. Tabarca) i pel que fa a Iseta, la faig aparéixer en totes les meves novel·les perquè en quede constància. A més a més, és el títol que porta la columna que semanalment publique al diari digital L'informatiu -on en una de les primeres columnes explique la seva etimologia-. També li vaig fer arribar una fitxa tècnica a Josep Lacreu i la paraula apareix al diccionari nou.
    Ps. Estaré pendent del teu blog per veure en quins altres territoris les fan servir.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. No els conec, Carles. Com que no vull quedar-me amb les ganes de saber què signifiquen, faré recerca.

    ResponElimina
  3. Encara que sóc de lletres, un de ciències em va dir que l'uendos tenia faltes d'ortografia i s'havia d'escriure així: 1 en 2. :-)

    ResponElimina
  4. Tot i que apareix el missatge de 4 comentaris, no sé per quina raó, sols apareix el de Pilar. M'agradaria saber què és el que heu dit al respecte.

    ResponElimina
  5. Després d'haver publicat el meu comentari, m'han aparegut els vostres.
    Gràcies, Francesc, per les pistes que em dones.
    Fede, a Beniarrés es coneixen estos mots.
    Pilar, ja sé que a Catalunya no les coneixeu.Continuaré cercant amb l'ajuda dels informes de Francesc Mompó.

    ResponElimina
  6. Vpamies, molt bo pel teu company de ciències. En aquesta vida, sembla que tot es basa en les matemàtiques i el lèxic també

    ResponElimina
  7. Vaja, és veritat que no apareixien els comentaris. M'estranyava que ningú haguera contestat i anava a dir-te el mateix que Francesc, és a dir, que precisament ell n'ha fet bandera dels dos mots: iseta i uendos.

    ResponElimina