dissabte, 17 d’abril de 2010

Calçotada a Beniarrés


Hui, he assistit a una calçotada popular organitzada pel Grup Popular Arrels de Beniarrés, a la comarca del Comtat. Tot i que no és un menjar d'aquestes terres -la seua situació geogràfica cal posar-la a Valls (Alt Camp)- va prenent cos a esta població. En concret és la sexta vegada que l'organitzen.
Per a mi ha estat una experiència força agradable pel seu significat. Tot un munt de joves dinàmics i amants del seu País vol fer palés el seu sentiment de pertinença a una comunitat lingüística que s'estén més enllà del riu Sénia i solca la mar rumb a les Illes. Sense complexes, defensen aquesta idea malgrat l'encabotament dels sectors més integristes de la coentor valenciana que per totes pretén l'aillament dels nostres germans de parla catalana bunqueritzant-se en el sentiment folcloricoregional que no condueix a altre destí que a l'autoliquidació del País Valencià.
Bé. Com anava dient, m'ha agradat l'acte que ha estat senzill, sens estridències, sens crits desaforats. El sentiment de ser copartíceps de les mateixes coses sobrevolava les taules que tots aquests xicons i xicones havien muntat perquè tothom es sentira còmode. Ells mateix feien de cambrers i, una vegada acabat l'acte, s'encarregaven de retirar-ho tot i deixar el carrer ben net.
M'he alegrat de comprovar les inquietuds nacionalistes dels meus paisans –abundant els joves, clar, perquè els més majors no han tingut l‘oportunitat de conéixer aquest món- M'he vist representat en ells i he recordat els meus any de joventut quan jo tenia les mateixes inquietuds. En aquella època estàvem més limitats. Eren els darrers anys de la dictadura i aquestes idees no s'hi podien manifestar amb tanta llibertat.
Des d'ací els felicite per l'exemplar organització, el treball realitzat i l'estima al País.

5 comentaris:

  1. Et llegeixo amb un somriure ben ample.
    A les meves contrades es solen fer calçotades des de l'hivern fins a la primavera. Qualsevol excusa és bona per a fer-ne'n.
    Heu tastat la salsa romesco?...Segur que sí!

    ResponElimina
  2. Clar que si. Allí estaven els platets plens de romesco on mullavem els calçots amb aquesta salsa.

    ResponElimina
  3. M'agradat llegir este article i que el vaja agradat la calçotada que organitzem any rere any. Esere que l'any que ve estigues de nou amb nosaltres. Gràcies per les teues paraules. Salut!
    Per cert, la salsa romescu en teniem dos, una feta a Vilafranca i altra feta a Falset, les dos artesanals i de productes de primera, molt bones les dos.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Marius. Si l'any que ve no hi ha res que ho impedesca, ahí estarem

    ResponElimina
  5. Vaig tindre el gust d'estar amb tú a la Calçotada i realment va ser un acte de civisme, tolerància i estima per la cultura i la llengua que ens uneix a tot l'àmbit lingüístic comú a la nostra llengua.

    ResponElimina