dilluns, 1 de març de 2010

Paquito, i no el xocolater.

En esta vida, no acabes de sorprendre't mai i, un dia darrere un altre, van oferint-te notícies que no et deixen indiferent. En este cas, el protagonista no és altre que el nostre Paquito, i li dic Paquito, no en sentit pejoratiu, sinó com a reflex de la careta de bon xic amb què la natura l'ha dotat.
Com a bon polític ens presenta una iniciativa d'eixes que et quedes pensant i dient-te a tu mateix si ho has llegit bé, o si ens ha vist cara de faves i per això ens ho amolla: ni més ni menys que demanar a Madrid la liberalització de l'autopista del Mediterrani. O siga, que porten governant des del 95, s'han negat constantment a estes iniciatives, han concedit l'allargament de la concessió i ara ens ix amb esta flautada. Però, clar, ell sap que Madrid no ho ha d'autoritzar i per això va fregant-se les mans per tindre un altre “agravi” en compte a l'hora de sermonejar contra el govern central. Ai!, que se't veu el plomer. Estàs prometent un pont allà on no hi ha riu.
Però Paquito, no sols abandera iniciatives impossibles, també anticipa resultats electorals i els esgrimeix contra aquells que creu que són com la mosca “cojonera”, això si, sense tindre en compte què passarà amb ell quan Gürtel s'òbriga com una magrana. I esperem que s'òbriga, perquè si no, deixarem de creure en la justicia i en l'estat de dret.
Un altra sorpresa ha estat assabentar-nos que tenim un president pobre -encara que també pot ser un pobre president- sense recursos econòmics ni patrimoni; és a dir: que viu de la “caritat” i per això accepta regals, perquè el seu sou no li arriba per a tant. I nosaltres, que som roïns, li ho tirem en cara, no acceptem que li regalen trages per a eixir en representació oficial. Populatxo que som que no li agraïm la seua gestió.
Este pobre Paquito és digne de llàstima. Té un govern paralitzat, no sé si per falta d'idees o per falta de recursos per haver-se'ls gastat en altres coses. A nivell personal, no arriba a final de més, i això que ho té tot debades. Nega les salutacions a l'oposició perquè li diuen coses que no li agraden. Hauria de seure a la porta del supermercat amb un cartell que diguera: Sóc el president i no tinc diners. L'oposició no em respecta. Necessite la vostra ajuda.
Després de tot, si que sembla que tenim cares de fava, perquè els èxits els hi són rutilants i la cosa va en augment.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada