dilluns, 15 de març de 2010

Ja estan ací

Ja estan ací, ja se senten amb força i en uns dies més, la seua presència serà total. Tot fa pensar que són un esclat més de la festa, els coetets. La xicalla va i ve, els amollen, els llancen sense mirar i esclaten fastigosament. Et poden caure al damunt, però això no és obstacle per ningú; al cap i a la fi, és la festa. Ja ho saps: si no vols pols, no vages a l'era. Però resulta que vius a l'era, i aleshores, que fer? Armar-te de paciència i aguantar el que et tiren.
De bon matí, forts esclats que semblen pujar per les tuberies. Passa una falla i en ve un altra. És un no parar. Després , durant la resta del dia, la diversió pirotècnica infantil i dels pares de les criatures que es retroben amb la seua infantesa.
Al migdia, com no, la mascletà amb el seu ritme sonor. Una orquestra de trons, programada convenientment, va regalant les oïdes dels coetòfils que poden entrar en situació orgàsmica amb l'eclosió final quan el gran rebombori arriba al climax sonor envoltat d'una gran fumeguera i eixa olor tan característica a pólvora cremada.
El món faller traspua “valencianisme” pels quatre costats, un valencianisme, que com la mascletà, dura el temps de la festa. Després, tot allò de “nostra regió”, “nostra senyera”, i uns quants “nostres” més, quedaran guardats al calaix, com els saragüells, els mocadors al cap i les espardenyes de careta i talonera. I ahí s'haurà acabat tot fins l'any vinent.
Açò és el nostre “nacionalisme”, no de guitarra i pandereta, però si de trons i foguerades que duren un no res. A l'endemà, després de les ploreres de les falleres, després del “senyor pirotècnic, pot començar la mascletà”, tornada al mateix: castellà i espanyolisme.

2 comentaris:

  1. Fa anys que tinc ganes de venir a gaudir de la fets fallera. Anava a dir vostra, però em fas sentir que no haig d'utilitzar el possessiu plural, en segona persona.
    Entenc el que vols dir en aquest post, però continua agradant-me la idea de venir un dia.
    Sóc una enamorada de la creativitat i en aquestes festes hi ha una ampla exposició. També m'agrada el foc dels castells d'artifici i el soroll dels coets. He mamat la seva cultura des de ben petita.
    Passa-ho tant bé com puguis!!!

    ResponElimina
  2. Pilar, tot i que a Gandia hi ha falles, he passat uns dies a València on presenten tota la seua grandiositat. Realment és una festa creativa i, sobre tot, un mostrari de crítiques a tot i a tothom. Has d'anar-hi alguna vegada.

    ResponElimina