diumenge, 21 de març de 2010

El meu centre geogràfic

La pujada és lenta, fastigosa i plena d'obstacles. La senda desapareix i torna a aparéixer, però sempre s'intueix i, quan no és així, els senyals marcats te la indiquen. Mentre puges, el cim no el veus, cosa que desanima una mica, doncs no saps on t'hi trobes. Això si, la perspectiva va ampliant-se cara al sud i a l'oest, apareixent noves muntanyes per l'horitzó cada vegada que et gires.
És la pujada a La Safor des de L'Orxa. La primera part la pots fer amb vehicle fins la Font del Òlbits. Des d'allí, comença un recorregut que l'has de fer saltant de roca en roca fins que trobes una mínima senda que et portarà per forta pendent en el seu primer recorregut a una zona no tan empinada, però plena de matolls i arbustos més alts que tu.
De sobte, un descens et condueix a una xicoteta planura on hi ha una antiga nevera de la que sols queda el clot. D'allí, fins el cim, et tocarà emprar-te a fons per alcançar el punt geodèsic coronat per una creu i des d'on les vistes et compensen de la dura pujada.
Recorde una de les pujades en què vaig coincidir amb un grup d'Almoines, que parlant dels nostres pobles de procedència, vaig tindre un meravellós i oportú punt de referència per localitzar-me de manera d'allò més il.lustrativa.
En efecte, mirant cap al SO, la comarca del Comtat apareixia als nostres peus i assenyalant Beniarrés, els vaig dir: el meu poble és aquell, però baixant cap ací, està L'Orxa, poble que aprecie molt per passar allí llargues temporades vacacionals i que el considere com si fos el meu.
Després, pegant mitja volta i mirant cap a l'altre costat, vaig assenyalar Oliva tot comentant que portava una vintena d'anys treballant com a docent en aquella localitat. A continuació, mirant Gandia, els vaig dir que era la ciutat on vivia durant tot aquest temps.
En eixe moment, em vaig adonar que estava al centre del meu territori, al punt des d'on podia tindre al meu abast tot l'escenari on transcorria la meua existència: Beniarrés, L'Orxa, Oliva, Gandia, el Benicadell, el Montcabrer, el Serpis, la Mediterrània.
Des d'aleshores, li tinc una estima especial a esta muntanya per ser el centre geomètric del meu territori.

3 comentaris:

  1. I quines ganes de tornar a tots eixos llocs!!

    ResponElimina
  2. Ben a prop de l'Alqueria que estan. Quan hi vingues, proposat'ho

    ResponElimina
  3. una preciosa zona per les fotos que he vist però no he estat mai,segur que algún dia aniré a gaudir d'eixes preciosses vistes..

    ResponElimina