dimarts, 9 de març de 2010

Canal 9 o Censura 9 ?

Hui, m'he proposat de veure el noticiari de C9, el de les 14. Ha estat un acte quasi, quasi masoquista, però pagava la pena de veure la informació que pogueren donar sobre Romà de la Calle. I, com m'imaginava, res de res, encara que sempre hi ha alguna esperança de què existisca algun clevill pel que s'hi cole alguna cosa. Ingenu de mi, que se'n podia esperar? Eixe mitjà de comunicació que paguem entre tots, sols està al servei de qui sabem i, la veritat, per als seus “amos”sols té un color i una perspectiva.
Es clar, que si volem assabentar-nos del que ací ocorre, hem de traure el cap per les finestres televisives del Ponent (abans, també del Nord, però ens l'han segrestada).
Esta situació ja l'hem viscuda en èpoques passades. Recorde la meua joventut amb l'orella pegada a la ràdio escoltant la Pirenaica, Ràdio París o la BBC. No hi havia altra forma de saber que passava a dins les nostres fronteres. No és el mateix que ens passa ara? Si veus C9, veuràs falles a muntó, nevades i riuades, declaracions victimistes i, com no, aparicions i més aparicions del nou cabdill -que casualitat, també de nom Francisco- inaugurant congressos, exposicions, reunions, viatjant a països llunyans, entaulant amistats comunitàries amb els seus amiguets/tes, lloant les nostres excel.lències divines i humanes...(i més, perquè no n'hi ha)
Com deia, este migdia, res de res de la dimissió de Romà i de la concentració muntada a les portes del museu per denunciar la retirada de les 10 fotos de l'exposició. Per la nit, ja no he tingut més ganes de mirar per si de cas en feren alguna referència. Trobe que, intentar-ho, hauria estat un altre exercici de masoquisme.
Si et pares a pensar una mica, estos censors han de tindre un nivell intel.lectual per sota els paràmetres considerats normals, doncs resulta que unes fotos penjades a les parets del Muvim haurien estat vistes per un nombre de gent limitat comparat amb la quantitat de gent que ara les ha vistes per haver aparegut en quasi tots els mitjans de comunicació, en gran quantitat de blogs i en pàgines de xarxies socials.
Els tics d'altres temps encara estan amb nosaltres. Serà veritat allò de ... lligat i ben lligat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada