dissabte, 20 de febrer de 2010

Balanciya

Balanciya, així escrivien i pronunciaven els musulmans el nom de la Valentia romana, és un nom que m'agrada. És un d'eixos noms àrabs que sonen molt bé, que tenen una agradable fonètica.
Mira que he anat vegades a València, alguns anys, també, hi he viscut. Mai, però, havia estat en eixe barri, hereu dels habitants medievals de la mitja lluna. L'altre dia, per fi, el vaig visitar amb motiu d'una visita programada a la València romana i musulmana. Si no arriba a ser per eixe motiu, encara no ho hauria fet.
Les torres dels Serrans, magnífica representació de l'estil gòtic civil, en aquest cas aplicat a la defensa d'una ciutat formant part de les muralles defensives, són el punt de partida per endinsar-se en aquesta zona de la ciutat. Si no hi entres per motius culturals, no és agradable accedir perquè és un barri altament degradat i abandonat per les autoritats municipals i autonòmiques. Carrers estrets, tortuosos, sense criteri, sense planificació, adaptats a l'antiga muralla musulmana i aprofitant-se d'ella per construir els edificis, és l'escenari amb què t'hi trobes i és força dolent habitar aquestos immobles tant foscos i humits on la llum del sol li costa accedir, quan ho fa, que és en poques ocasions.
Aquesta Balanciya no té padrins que la remodelen, que li donen vida, que la modernitzen adaptant-se al que ha sigut en altres èpoques. Els padrins han buscat altres espais urbans on poder dur a terme grans esdeveniments, alçar calatravesques ciutats i ser referents al món. I, mentrestant, Balanciya s'enfonsa en l'abandó, es degrada, es buida de gent i va quedant en l'oblit per no servir d'escenari i aparador d'esdeveniments o per no ser camp propici per omplir les arques d'amics i amiguets que voldrien entrar a sac amb esperit destructor.











 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada