dissabte, 23 de gener de 2010

Un dissabte pel matí

Un matí amb cel cobert, boires a les muntanyes i una temperatura gens agradable per a fer una passejada, ens ha rebut a la localitat de Castellonet de la Conquesta, un pintoresc poblet a la subcomarca del Vernissa, dins de la la comarca de la Safor i quasi fitant amb la Vall d'Albaida.
Des del moment de l'eixida, ja es preveia que alguna peça de roba complementària ens faria falta. Així ha estat: guants i barret han servit per mitigar el fred i la humitat que ens calava fins els ossos. I ja abillats, hem pres el camí que ens portaria fins a Lloc Nou de Sant Jeroni.
Porca misèria! On tindrem el cap. La càmera fotogràfica s'ha quedat a casa. Ja ens ha fotut l'eixida. Què anem a fer-li!
A la nostra esquerra, la Cuta, el cim més alt de la contornada, ens oferia per aquesta part de l'ombria, una vegetació bastant exuberant tot regada per abundants aiguamolls dels que brollaven incessants fils d'aigua que s'escampaven pel camí i el feien, de vegades, similar a un rierol.
Com anàvem una mica perduts, hem hagut de preguntar a algú per on podíem pujar al Rafalet de Bonamira. Amablement ens ho han indicat i allà ens hem dirigit.
Costera amunt, que el pla ja s'ha acabat, ens hem dit uns als altres. Una indicació ens ha dut per la ruta correcta i allí hem arribat. Un vell i antic molí, de vetustes parets, estava en plena reforma i amb els amos del mateix hem conversat. Ens han mostrat la casa, que de manera rústica, com pertoca, estan adaptant-se-la per poder-la habitar. Un bon foc a la xemeneia invitava a seure's una bona estona tot fent una torrada de llonganisses i botifarres acompanyada d'un bon vi. Però no era esta la finalitat que, entre altres coses, ni en sabíem de l'existència ni coneixíem els amfitrions, encara que hem acabat relacionant-nos per circumstàncies professionals.
Fent un poquet d'història, aquest llogaret era una antiga possessió dels monjos de Sant Jeroni on, durant l'estiu, hi acudien per esplaiar-se. Als seus voltants es poden trobar senyals de població ibera i romana. El Rafalet havia sigut desallotjat de la seua població morisca un centenar d'anys abans de l'expulsió dels moriscos al 1609. L'antic "Rafalet" havia quedat abandonat, ja que les noves cases es van establir en una altra ubicació del mateix terme: a un costat i a un altre del camí reial (antiga calçada romana de Dénia a Xàtiva). Este senyoriu va passar a anomenar-se "Lloc Nou de Bonamira", "Lloc Nou dels Frares" i, finalment, "Lloc Nou de Sant Jeroni".
Tornant a la realitat i abandonant el parèntesi històric, hem iniciat la tornada a Castellonet no sense abans haver tastat unes clementines que a la vora del camí sen's oferien provocatives i que, una vegada passada la seua hora de recollida, s'hi havien quedat tristes penjades de l'arbre esperant que el vent o l'extrema maduresa les fes tombar i convertir en fem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada