diumenge, 24 de gener de 2010

Rainy Sunday again

Un altre diumenge passat per aigua. Quants en van ja? He perdut el compte i no tinc cap interés en recomptar-los. Això si, mentre veig les gotes com s'estavellen contra el cristall i s'esvaren cap avall traçant un camí tortuós en el seu recorregut, no pense tornar a escoltar més música de Chopin i d'altres pareguts no siga que la tristesa i la melancolia s'instal.len tota la resta del diumenge i acabem a llàgrima viva sense saber-ne el motiu. Està bé, de tant en tant, escoltar una mica Litz, Debussy i algun que altre més, però d'ahí a què cada diumenge que ploga ho haja de fer, crec que seria massa. Així que, mentre escric, m'he posat una altra música relaxant tipus chill out.

Aprofitaré les hores de reclusió dominical per practicar el Photoshop que em porta de cap amb tanta capa, tant de fons còpia, ajustos de nivells i moltes més coses, que si no acabe carabassa, poc em deu faltar. Ara, que preferisc açò a haver de baixar al carrer per estirar les cames i veure indis, negres i moros asseguts als bancs del passeig perquè no tenen altre lloc on estar. Els pobres bastant tenen en anar aguantant a un lloc que no és el seu i que a la nostra vista semblem un complement desajustat en la panoràmica de la ciutat. I com que estic clavant-me en un fanguer en el que no tenia previst entrar, isc immediatament no siga que diga coses que a molts els semblem racistes o xenòfobes i no és eixa la meua intenció.

Seguisc escoltant chill out mentre arriba el migdia i, a la vesprada, ja veurem si l'oratge ens atorga una mica de treva i podem fer una passejada que, no sé, no sé, estarà complicat després de veure com el cel cada cop és més fosc.

Que mal acostumats estem els mediterranis a aquest tipus d'oratge. Ens entra claustrofòbia i ens posem de mala llet aguantant els planys dels núvols en el seu afany per obsequiar-nos amb les llàgrimes tan necessàries, per altra banda, perquè la vida puga transcórrer sense que s'hi produïsquen talls d'aigua allà per l'estiu quan més falta fa i als pobres llauradors no els entre mal de coll de tant mirar el cel per veure si apareixen els núvols plovedors.

Si estiguérem en vespres de Nadal ens entretindríem fent pastissets, però com no és així, aguantarem com podrem aquestos tres o quatre dies plujosos que tenim per davant i al mal temps hi posarem bona cara.

1 comentari:

  1. Quina tristor em fa la pluja. Em moriria si tinguera que viure a un territori on sempre estiguera ploent

    ResponElimina