dissabte, 9 de gener de 2010

Racionalitat

Godofredo d'Ibelin, cavaller reconegut pel rei de Jerusalem a Terra Santa, decideix començar la recerca per terres franceses del seu fill il·legítim, Balian, perquè s'unisca a ell en la seua missió sagrada. Després de la mort del pare, Balian hereta la seua terra i els seus títols a Jerusalem; es convertirà en el més heroic i honorable dels cavallers del rei a Jerusalem.

Aquest seria el resum de la pel·lícula "El reino de los cielos". Al principi semblava que seria una pel·lícula de batalletes medievals sense més transcendència, però a mida que anava avançant, he vist que tenia un contingut d'allò més actual perquè alguns personatges parlaven, no com gent de l'edat mitjana, sinó com persones d'avuí que ja hem superat etapes passades i hem rebut l'herència del renaixement, del racionalisme, de la il.lustració i de tots els moviments i teories filosòfiques hi hagudes des d'aleshores.

Em quede en aquella frase que algú li diu a Balian: He vist fer moltes matances en nom de la fe. I a continuació proposa la convivència i el respecte mutu, assenayalant-li el cap i el cor per dir-li que ahí és on ha de residir la fe.

Veient açò, penses com encara existeix gent que basa la seua moral, la seua fe, la seua manera d'entendre la vida, en uns textos –per a ells sagrats- que alguns il.luminats van escriure i que no admeten discussions i s'han de seguir al peu de la lletra sense més.

Quanta guerra i quanta discussió inútil ens estalviaríem si dominara la racionalitat en les persones. Quina cosa són, si més no, eixes manifestacions promogudes per la'lta jerarquia eclesiàstica nacional i altres eixides de to condemnant en nom de no sé quin déu tot aquell que no segueix les seus interpretacions -moltes vegades irracionals- de la fe en allò que diuen creure?

2 comentaris:

  1. Jo trobo erroni contemplar allò que va succeir en el passat des d'una perspectiva contemporània.

    A la pel-lícula els musulmans són tractats amb respecte i els cristians són els dolents. No puc evitar preguntar-me el per què.

    Opino que la pluralitat que existeix a l'esgléssia no viu al marge de la racionalitat.

    Complicada entrada, Carles. Dóna molt de joc. Somric.

    ResponElimina
  2. Mai podem jutjar els fets del passat des de la perspectiva del present. Hauriem de situar-nos en eixe temps per poder opinar, però crec que seria cosa bastant complicada perquè mai ho aconseguiriem.
    El que es tracte amb respecte als musulmans, tal vegada siga per desmitificar eixe halo de bondat que se li ha donat a les croades. Quasi sempre ocorre que per voler llevar-li la bona intenció a una acció d'un contra un altre, solem inclinar-nos cap el perdedor històric.

    ResponElimina