dijous, 31 de desembre de 2009

Solet d'hivern

Ara, a les darreries de l'any, uns dies assolejats interromputs per algun episodi curt d'alguna nuvolada perduda procedent de les borrasques atlàntiques que estan castigant l'oest de la península, em conviden a passejar per les rodalies de L'Orxa i Beniarrés, on estic passant aquestos dies, i gaudir de les bones temperatures que el clima mediterrani ens proporciona.

Una lluminositat esplèndida il.lumina la Solana, i el castell de Perputxent reflecteix la claror encegadora de les hores prèvies al capvespre. El Serpis baixa suau i uniformement pel seu llit dividit en dos a causa dels capricis que en èpoques de riuades sol mostrar. Unes grans roques col.locades estudiadament serveixen de passera i, també, per seure's al damunt contemplant el seu transcórrer i escoltant el seu murmuri de camí cap a les terres saforenques. Ai, Serpis, Serpis! que ací eres un riu i més avall t’espremen com a una llima deixant-te tan sols els cudols que arrastres quan baixes enfurit.

I al bell mig d'aquest escenari, i després d'haver escorcollat el blog de la Comtessa d’Angeville que des de Finlàndia ens fa fruir amb els seus relats, no puc menys que pensar en ella tota envoltada de neu, de boscos boirosos, de milers de llacs congelats i rens amb enormes cornamentes corrent per les planures fineses amb temperatures de més de -10º i escasíssimes hores de llum solar i pensar en què afortunats que hi som. La llum insultant, el sol ferint-te els ulls i escalfant-te encara que siga mínimament, són unes condicions climàtiques que no apreciem suficientment per formar part del nostre medi ambient i per tant, condicionadores de la nostra manera de ser i d'entendre la vida.

Finalment, el sol, que a estes latituds també té peresa d'alçar el vol, es despedeix per la dreta del Montcabrer acompanyat d'uns núvols rogencs anunciant-nos que aquesta calma hivernal serà interrompuda altra vegada i ens situarà on ens pertoca. Mentrestant, la lluna amb cara d’haver dinat bé, assoma rodona i brillant, remuntant el cim de la Safor i il.luminant aquesta penúltima nit del 2009

FELIÇ ANY NOU

7 comentaris:

  1. Boniques fotos amb una llum extraordinària i un colorit preciós per estar al nivell d'un text poètic.
    Que tinguem bon any xicon.

    ResponElimina
  2. Ha estat un plaer descobrir el teu blog. Des de Salem una forta abraçada i bon any.
    juli

    ResponElimina
  3. Igualment, Juli. El teu també ho mereix i més venint del poble veí, que encara que no visca a Beniarrés, d'allí sóc i d'allí em considere.

    ResponElimina
  4. Precioses fotos i millor text, Carles.
    Bon Any!

    ResponElimina
  5. Gràcies per les teues paraules, Pilar. Que el Nou Any ens proporcione alguna alegria més.

    ResponElimina
  6. Quina enveja el Montcabrer davant... I una puntualització sobre la temperatura, el dia que tenim -10 graus fa calor! Normalment rondem de mitja els -20 i les mínimes van fins als -35... Ai la llum d'allà, ai el Serpis!!! A L'Alqueria ara ens passa guapet, més guapet que fa uns anys, i es pot passejar a gust per les vores.

    Salut!!

    ResponElimina
  7. Comtessa, en eixa puntualització, tens raó. El que passa és que el dia que ho vaig escriure, al teu blog marcava uns -11, però els dies posteriors ja rondaveu els -20 o -25.
    Algun herberet de Mariola no et vendria malament per entrar en calor. Ací també n'haurem de pensar perquè la previssió és bonica. Res, però, comparat amb eixes terres.

    ResponElimina