diumenge, 13 de desembre de 2009

Dona'm pa i ...

L'època que ens toca viure no és gens afalagadora ni il.lusionant. Recorde aquells anys de la transició en què tot just acabàvem d'eixir de la caverna dictatorial i esperàvem els nous aires que ens portaven aquells polítics en els quals havíem dipositat totes les nostres esperances d'una vida més lliure, més dinàmica, més creativa. Eren uns polítics procedents, en uns cassos, de l'exili i de les presons franquistes i en altres, els més, sorgits de les aules universitàries, inquiets i disconformes amb l'estatus polític del moment i que en els anys seixanta formaven part d’una joventut contestatària i reivindicativa de llibertats individuals i col.lectives. Encara que hi havia també rèmores sobrevivents de l'antic règim que posaven tot l'esforç en què res canviara, la cosa va anar endavant amb la il.lusió general de tothom, o quasi.

Ara estem vivint un temps de falta de polítics amb vocació, de líders carismàtics que encisen la gent, de dirigents honestos capaços d'eradicar costums dolents practicats per personal corrupte o amb facilitat per a la corrupció. És més, encara, de vegades, són presentats com exemples a seguir. I d'aquestos hi ha a calderades en tots els llocs i partits. Dóna igual que siguen de dretes o d'esquerres, nacionalistes o regionalistes. La política l'han convertida, no en un servei al poble, sinó en un mitjà d'enriquiment personal. Tot per falta de voluntat en regular i legislar totes aquelles circumstàncies que propicien la corrupció i l'aprofitament personal.

Que farem ara de tots aquells ideals que teníem quan erem joves? Quedaran, simplement en això: ideals. Ja sabem que els ideals sols estan en la ment, en les intencions, en els propòsits. L'experiència ens demostra que tot ideal portat a la praxis es perverteix fins a desaparéixer com a tal i convertir-se en allò pel que s'havia lluitat en contra.

La Història està plena de revolucions i revolucionaris que han volgut acabar amb l'opressió o amb la corrupció d'unes classes dominants que abusaven del poder i quan ho han aconseguit, ben aviat han acabat fent el mateix. Tal vegada siga perquè quan s'adquireix el poder no se'n vol desprendre.
Tot aquest panorama de corrupteles i de personatges dedicats a la política sense vocació fa que caiguem en un estat de desconfiança, de passivitat i de pessimisme, que optem per enviar-ho tot a rodar.

Estem veient com polítics corruptes arrasen en les eleccions i no ho entenem. Alguna cosa si que s'entén, i és aquella del conformisme o dit en llenguatge corrent: dona'm pa i dis-me fava.

2 comentaris:

  1. El polític deuria tenir data de caducitat com els iogurts. Jo crec que un màxim de dues legislatures. Passat aquest periode ja no et senta bé si te'l menges. La cosa pública exigeix una gran dosi de sacrifici, entrega, esforç i generositat entre moltes altres coses. No em fie del que fa d'aquesta tasca tan dura la seua professió. Pep

    ResponElimina
  2. Així deuria ser, però, quants voldrien dedicar-se a la política sols per un termini reduït? No voldrien ser "ioguritzats" i pensarien que no paga la pena.

    ResponElimina