divendres, 13 de novembre de 2009

Matisos grisencs de tardor

En aquests dies tardorencs quan la llum del dia es fa escassa i les vesprades resulten inacabables semblant que sempre siga de nit, els sentiments de tristesa i pessimisme tenen el camp adobat per enfortir-se i traure'ns tot allò que no voldríem que aflorara mai. Així doncs, vols escriure alguna cosa i no pots o no saps. Les idees se t'amunteguen al cap, els temes se't barregen formant un totus revolutus que ignores tant com per on començar com per on acabar. L'actualitat t'acudeix salvatgement en forma de notícies, en forma d'opinions, en forma de creences i en forma d'insults i desqualificacions d'uns a altres. I tot plegat, t'omplin de desassossec i de tristesa fent-te experimentar una mena de rebuig cap al món en què et toca viure.

Per una banda, veus els dirigents polítics d'un costat i de l'altre fent-se la punyeta tot el que poden, tot el que saben i més, sens aportar idees ni solucions. Viuen de l'insult i la desqualificació de l'altre, però de forment, ni un gra. Quin dia s'adonaran que estan per servir la societat a la que representen i no per detenir el poder o voler alcançar-lo i, si més no, per enriquir-se. Tot un conjunt d'impresentables dirigents que s'emparen en la mentida, l'engany i en la poca o nul.la crítica dels ciutadans cap a llurs actuacions ressonants i fal·laces.

Observes també com la jerarquia religiososa, que deuria donar exemple evangèlic i viure d'acord amb allò que diu representar, es parapeta en posicions ultramontanes i comença a tirar pedres contra tot aquell que no es fassa practicant de les teories religioses de les que s'autoprocla intèrpret. Pecadors de supèrbia. No son conscients que el mateix Jesús no va ser capaç de condemnar la pecadora dient allò de qui estiga lliure de pecat que llance la primera pedra. Es creuen lliures de pecat i amenacen amb excomunions.

Constates com pertanys a un poble que no s'estima; es més, que s'autodia, que està decidit a renunciar a allò que ha estat històricament i que vol perdre's en l'anonimat i en el ser un no res; tan sols sembla feliç manifestant-se com un esperpent disfressat d'autobombo i despreciant les veus dels qui es resisteixen a no perdre la seua identitat diferenciada. Governants i governats d'aquest poble formen una pinya difícil d'obrir degut a la desinformació que practiquen uns i a la renùncia a estar ben informats per part dels altres.

I que dir del medi humà on vivim? Més val no fer un relat exhaustiu de les relacions humanes, perquè és per plorar veient el poc respecte que ens tenim els uns als altres. I, com no, la proliferació de personatges que són cridats per les telefems a dir tota classe de favades i bogeries i axí mantenir el personal embadocat fins el punt de prescindir de coses més importants.

Davant aquestes situacions, no em queda més remei que abstraure'm de la realitat i dedicar-me a les meues coses oblidant-me de tot i de tots i pensar que la vida són quatre dies i cal viure-la d'un altra manera.

No sé si m´he deixat portar pel pessimisme, però la realitat que veig és aquesta. Supose que vindran dies millors. Al cap i a la fi, he realitzat un petit exercici de teràpia encaminat a evitar l’angústia existencial.

4 comentaris:

  1. sí,de vegades jo també ho vec tot negre,però això va a dies....però és que hi ha per a plorar,en compte de buscar sol.lucions els polítics i només saben atacar-se uns a altres i la cadireta calenteta

    ResponElimina
  2. Garrot i pa dur és el que necessiten alguns d'ells.

    ResponElimina
  3. Em fas recordar la imatge d'una pel-lícula que em va captivar. En ella es veien uns presos embogits que passejaven fent toms en una mateixa direcció. De cop i volta, un d'ells s'aturà i adonant-se del que realment volia va començar a tombar en direcció contrària a la resta. Els altres, com era d'esperar, l'apartaven espantats i intentaven que tornès al "camí normal".
    Resumint: Et segueixo, Carles, en el teu tombar al revés. Perquè, com va dir el poeta, si tothom pensa igual ningú pensa...Sortosament i sense fer soroll, hi ha molta més gent que pensa i deixa de formar part del ramat de la deixadesa.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Pilar. M'has donat una mica d'optimisme.

    ResponElimina