dimecres, 21 d’octubre de 2009

La Tercera Espanya. L'Espanya que no tenim.

Ha caigut a les meues mans un llibre de Josep Antoni Duran i Lleida titolat "Entre una España y la otra", llibre en el que veig exposades algunes de les teories que sobre l'Espanya que ens toca viure he tingut. Aquest polític català sempre m'ha caigut bé pel seu discurs templat, asossegat i allunyat de les crispacions a les que ens tenen acostumats els representants dels dos partits majoritaris. Un discurs sempre ple de trellat i positiu es mire com es mire.
No coneixia res de la seva biografia i m'he dut la sorpresa de veure que no és nascut dins les fronteres de Catalunya, sinó a la Franja de Ponent, és a dir, a la província d'Osca i en concret a la localitat d'Alcampell. Com es pot veure, oficialment, aragonés, però sentimentalment, català. I com a tal exerceix amb plenitud d'idees i de fets.
Duran i Lleida exposa uns fets respecte a la llengua que em resultem molt familiars. En efecte, narra com la seua llengua és, des dels primers moments de la vida, el català, encara que no en té consciència d'això fins que marxa a estudiar a Balaguer.
Al seu poble, la llengua que parla és considerada, poc més o menys, com pecaminosa per part del mestre i, a banda de l'escola, ni a l'institut de Tamarit ni a l'església és utilitzada. Es qualificada despectivament com "chapurreau", cosa que he pogut comprovar recentment com també es considerada així al Matarranya, en la província de Terol. Els que hem nascut a territori de parla valenciana, almenys en aquells temps, també ens passava exactament el mateix.
El que m'agrada del seu pensament és la visió que té d'Espanya. Sols llegint la dedicació del llibre, ja et fas la idea per on va a transcórrer la seua tesi. Diu així:
"A tots aquells que, amb sentit comú, capacitat de diàleg i principis, han contribuït a mantindre viva una tercera Espanya, més serena, més centrada, més respectuosa amb l'adversari, orgullosa de la seua pluralitat i fonamentada en la seua diversitat nacional, cultural i lingüística".
En els diferents capítols va fent-se les preguntes sobre què és Espanya, quin concepte tenen de la mateixa els grans partits o la gent en general.
Espanya una o plural?, catòlica, laica o laïcista? També s'hi pregunta sobre treva o diàleg per poder acabar amb la violència. I com no, assimilació, multiculturalisme, integració. Acaba demanant una comunitat responsable.
Com a home de partit, aquest llibre fa la impressió que és una exposició dels principis polítics de la Unió Democràtica de Catalunya. Encara que així siga, no em pareix malament. Moltes de les seues afirmacions i teories polítiques les assumeisc totalment. Ja voldria jo polítics d'aquesta mena ací, al País Valencià, on sembla ser que s'hi ha instal.lat una classe política que deixa molt que desitjar, tant en partits majoritaris com en altres.

2 comentaris:

  1. Aquest home moltes vegades ha demostrat un sentit d'estat (espanyol) que ni els mateixos partits nacionals (espanyols) demostren.

    Sempre he entés que Unió és un nacionalisme català de dretes i catòlic i que sempre s'ha oposat a polítiques progressites com l'avortament o els matrimonis entre parelles del mateix sexe.

    Per altra banda, fa falta gent com aquesta dintre del mon del nacionalisme que planteje les seues idees i propostes amb total normalitat i fugint dels radicalismes.

    ResponElimina
  2. Jo no llegit res d'aquest senyor però coincidisc amb tu pel que fa a la seua moderació i seny mostrat al lllarg de la seua trajectòria en la vida pública. Sempre que he tingut ocasió d'escoltar-lo ho he fet de bon grat.
    Pep

    ResponElimina