dijous, 22 d’octubre de 2009

Arquímedes i CamPPs

Parodiant el principi d'Arquimedes en el camp polític, diríem que és un principi físic que afirma que un partit totalment o parcialment submergit en la corrupció política, serà espentat amb una força vertical ascendent igual al pes del volum de la corrupció.

Aquest matemàtic grec mai hagués pensat que el seu principi haguera pogut aplicar-se al partit polític que governaria una regió enclavada a la costa més occidental d'aquell mar que ell estava acostumat a veure i on arribaven algunes naus a comerciar i a fundar algunes colònies. Però, mira tu per a on, ha resultat que sí, que el seu principi troba aplicació pràctica en la resolució democràtica a la presa de poder en aquesta terra que ja no sé si és nostra o de qui és.

Són uns polítics aquests molt vàlids per enredrar situacions molt compromeses per a ells. Són capaços de canviar aquestes situacions i portar-les al seu favor fent veure que no són ells qui han obrat malament. Venen la manta amb tanta facilitat que poden morir d’èxit.

Mentides, enganys, maquiavel.lismes adornats amb focs d'artifici i exaltacions al més pur estil faller, encisen la gent que es pren aquests assumptes com una ofensa a la terra i a les seus gents i voten, voten i els tornen a votar -quan més corrupció, més vots- fent-los pujar al més alt dels èxits electorals. Tot un cas d'aberració democràtica digne de la demagògia establerta a l'antiga Grècia.

Després de totes les actuacions, declaracions, posades en escena i demés parafernàlia exculpadora de possibles corrupcions de membres del partit, ara el Molt Honorable ens ix per peteneres dient que el culpable i qui va a pagar-ho tot, no és altre que Zapatero. Vaja, amb Paquito! Sembla que la processó va per dins i les nits se li fan llargues, tan llargues que no pot dormir i, després, clar el cap no li deu funcionar massa bé per dir les xorrades que ha dit. I es queda tan tranquil, amb el somriure ample, i escolta els aplaudiments dels seus i pensa: “Serà veritat el que acabe de dir?”

Espanya sencera ens observa atònita de veure tot aquest teatre i ens pren una mica en broma als valencians. Com pot ser que a més escàndols més vots? Al remat hauré de pensar que som badocs.

I ja que hem mencionat alguna cosa del classicisme, acabarem amb aquesta altra: Quousque tandem, CamPPs, abutere patientia nostra?

2 comentaris:

  1. ¡cuánta razón tienes!, y sin embargo dicen que al igual que a GIL nuestros compatriotas los votan masivamente...El horror

    Por cierto mañana estaremos en Gandía a las 11 en el Palacio Ducal en la conferencia de la Asociación Amigos de la Nau Gran. Me agradaría conocerte.
    Alfredo

    ResponElimina
  2. Ho sent, Alfredo, però demà no hi podré assistir. De totes formes, rep les més cordials salutacions.
    Carles

    ResponElimina