dilluns, 28 de setembre de 2009

S'hi pot conviure?


Lentament, sense aldarulls, sense estridències, com el que no vol res, però ho aconsegueix tot. Així ens l'estant clavant, sobre tot, des del Magreb, la cultura -o incultura- musulmana.

Cada vegada més, van apareixent notícies, hui per ahí, demà per allà, que algun musulmà vol que li respecten la seua manera de viure i entendre el món. Ara demanen menjars especials a col.legis i hospitals, ara es presenten amb burka davant un jutge. I cada vegada en són més. Gadafi ja ho va afirmar: “Europa serà musulmana pel pes de la demografia”. I a fe que s'està acomplint.

Acabem de recordar l'expulsió dels moriscos ara fa quatre-cents anys. No vaig a jutjar si va estar bé o malament. Vist des d'aquella època, tal vegada fos el més convenient. Vist des d'ara, tal vegada no. El que sí que és cert, és que aquells musulmans eren els descendents dels antics hispano-romans que havien abraçat la religió de Mahoma i, per tant, antics pobladors d'aquestes terres. Tot i això, els van fer fora I ara els seus descendents resideixen als països magrebins.

Si els que estan venint en estos temps foren aquells, tal vegada pogueren tindre alguna justificació: al cap i a la fi, d'ací isqueren a la força. Però crec que la invasió que estem patint no té res a veure amb aquells expaisans nostres.

El més cridaner de tot és l'arrogància amb què sol.liciten les coses. No ho demanen tímidament. Ho fan amb exigència: les seues creences religioses per damunt de tot. (Perquè no es posaran tan exigents demanant més drets als seus països?)

Sóc molt escèptic amb això de l'Aliança de Civilitzacions. És més: tal com estan les coses, ho crec una utopia.

Si analitzem una mica el comportament nostre i el comportament d'ells, veurem que està fonamentat -allà més que no pas ací- en una ètica religiosa. És a dir, que l'ètica o moral és la que Déu vol i que ve revelada en les seues respectives doctrines. Segons açò, cada religió té la seua perquè es creu en diferents divinitats, i així va a ser impossible posar-nos d'acord.

La solució seria que tots ens regirem per una moral o ètica natural i, per tant, tinguérem els mateixos criteris. Com que açò encara està bastant verd degut a la influència que exerceixen les diferent religions, hem de convindre que, ara per ara, una convivència sense estridències causades per les religions –que són les que regeixen la vida, els costums i les teories polítiques- va a estar més que impossible.

Tots aquests pensaments fa temps que els tinc i els debatem entre els amics. Ara es fan més palesos veient l'arrogància amb què eixa musulmana, Fàtima Hssisni, ha comparegut davant el jutge Gómez Bermúdez i escoltant les afirmacions tan fonamentalistes que ha fet una vegada ha eixit de la sala.

3 comentaris:

  1. Jo dic NO a la teua pregunta inicial.
    La foto és un argument contundent en favor del que argumentes.

    ResponElimina
  2. Yo digo que sí. Es posible y hay que luchar para ello.
    Cada uno con su creencia pero todos bajos la misma ley que difienda la tolerancia pero al mismo tiempo a ser INTOLERANTES CON LOS INTOLERANTES.
    Por favor, no volvamos a las andadas de "Santiago y cierra España", no veamos en el que viste, piensa o reza de forma diferente su "arrogancia".
    Hay muchos paises que han conseguido esa convivencia, Estados Unidos por ejemplo, pero lo más importante es pensar que no hay otro futuro, en un mundo globalizado no hay otro futuro.
    Por favor, no nos quedemos otra vez en la cuneta de la historia.

    ResponElimina
  3. Estic totalment d'acord en el que dius, però ho veig quasi un impossible, no per part nostra -que bastants facilitats els hi donem- sinò per part dels altres. No veus que no volen acceptar el mode de viure nostre? El que va a una altra casa ha d'acceptar els costums d'eixa casa, sempre que estiguen dins del respecte mutu i no ofenguen ningú, i si tal no és així, el millor es anar-se'n. Quanta gent d'altres cultures veus integrats en grups, associacions, festes, etc. de les localitats que els acullen? A mi no em molestaria, però sembla que ells no pensen el mateix.
    En quant què als USA això no passa, caldria tindre en consideració algunes circumstàncies i característiques especials que ara seria molt llarg d'analitzar.
    És molt bona la teua proposta, però com ja t'he dit, amb , sobre tot, religions tan fundamentalistes, no sembla que siga fàcil.

    ResponElimina