diumenge, 6 de setembre de 2009

De poble

Per descomptat que açò d'internet és una finestra oberta des d'on pots abastar tot el que vulgues i trobar tot el que cerques sens límit de cap mena. A les pàgines de les xarxes socials vaig trobar un grup anomenat “M'agrada ser de poble” on milers de persones estan adscrites i des d'on exposen els seus pensaments sobre el fet de pertànyer a aquestes entitats de població menors i tan diferents a les ciutats.
El fet de ser de poble, concretitzat en un determinat poble, significa, sobre tot, tenir ben clares les teues arrels i poder remuntar-te a darreres generacions trobant-te pel camí amb altres individus que encara estan emparentats amb tu i que en grans entitats de població estaria una mica més complicat de fer-ho.
Una altra característica -aquesta no és la de ser de poble, sinó la de viure a un poble- seria la familiaritat que s'hi té amb tot o quasi tot el veïnat. Tothom es coneix i des d'aquesta coneixença es deriva un cert lligam que fa que les relacions entre les persones siguen més humanitzades i conseqüentment, més fluides i afectives. (Sempre hi ha aspectes negatius en aquestes relacions, però en totes les comunitats, tant les rurals com les urbanes)
Quan els habitants d'un poble ixen de casa per realitzar qualsevol activitat i es creuen amb altres, immediatament es posa en funcionament un transvassament d'afectivitat que obliga -la majoria de voltes- a detindre's uns moments i “fer un barret”. Aquestos fets són quasi impossibles a les ciutats on el mutu desconeixement està quasi garantit.
En un poble, es coneix qui viu a cada casa, a què es dediquen els seus habitants i quins són els seus projectes. També, qui és la seua família, quins han estat els seus avantpassats i si són recents a la localitat o pel contrari, les seues arrels estan ancorades en el temps.
Aquestos serien alguns dels avantatges de viure a un poble. Naturalment que hi ha molts inconvenients, però caldria sospesar-los per traure'n conclusions. Els que som de poble i vivim a les ciutats, estem en condicions de poder fer-ho. Reconec que no és una tasca fácil el poder tenir una preferència, però sí que es tiren de menys totes aquestes qualitats que hem deixat al darrere quan les circumstàncies ens han situat a una ciutat, moltes vegades en contra dels nostres desitjos.
Caldria afegir que no tots els pobles són el mateix. Hi ha pobles grans i pobles menuts, pobles d’interior i pobles costaners, pobles amb les tradicions vives encara i pobles amb excesiva influencia forània, pobles en els que hi pots deixar la porta oberta i pobles en els que ho has de tancar tot amb pany i clau. En definitiva: que segons siguen uns o altres, la qualitat de vida serà diferent.
I tot plegat, quan u va fent-se major és quan surten tots aquests sentiments que de més jove quasi com te n'adones i sembla que vius més feliç a una ciutat que no pas al poble degut a tots els serveis que t’hi pots trobar a l’abast. També crec, però, que pot ser siga una quimera perquè al fons de quasi tots aquells qui hem nascut i viscut en una petita localitat sempre hi pot existir eixe caliu que puga revifar en qualsevol moment.

2 comentaris:

  1. Que es conegui tothom pot ser negatiu, es creen rols i etiquetes: el llest, el guapo, el pijoa, etc jo vaig ser la penjada a l'escola durant la primària i a l'institut i llavors no t'hi sents a gust ni et sentiràs arrelat perquè no acabaràs trobant un grup ni res i has de fer vida fora del poble

    ResponElimina
  2. Com tot en la vida, ací hi podem contemplar les dues cares de la moneda. La meua, pot ser la positiva; la teua, però, -igualment vàlida- la negativa. Totes dues són acceptables i complementàries.

    ResponElimina