divendres, 7 d’agost de 2009

De L'Orxa a Bocairent

Aquesta és una ruta poc transitada per bicis, almenys quan l'he feta -vàries vegades cada estiu- i és una ruta molt agradable i fàcil de realitzar. La pots recórrer tant per carreteres de baixa densitat com per antigues vies de tren: el xitxarra d'Alcoi a Gandia i el seu germà d'Alcoi a Villena i Yecla. Jo sempre l'he feta alternant les dues opcions, encara que he preferit fer-la per la carretera en algunes parts del seu recorregut perquè les vies es troben en bastant males condicions: L'Orxa-Beniarrés presenta l'asfalt molt deteriorat; Beniarrés-Gaianes, tram de terra i pont desmantellat; Gaianes-Muro és el tram més acceptable i pel que sempre hi vaig; Muro-Agres presenta recorreguts discontinus pel desmantellament del pont que creua la carretera; Agres-Bocairent té també un traçat molt acceptable. Clar, tot açò és relatiu ja que hi ha gent que prefereix sempre plataformes irregulars i rutes quant més allunyades dels cotxes, millor.
La ruta presenta uns desnivells bastant pronunciats en algunes parts, si vas per carretera, però es suavitzen molt quan ho fas per les antigues vies fèrries. Mai, però, són cotes difícils ni complicades i tot el trajecte és paral.lel al Benicadell en la seua cara sud i al llarg de la cara nord de la serra de Mariola.
L'Orxa (268 m.), punt de partida. Una vegada pases el pont del Serpis, pots triar entre la via del tren o la carretera. El castell de Perputxent ens marca l’inici de la travessia de la vall del mateix nom. A 8 kms, sempre de pujada i tenint vistes del barranc de l’Encantada, la cova dels Nou Forats i la presa del pantà, s’arriba a Beniarrés (389 m.). Des d'ací, pots anar per la carretera o pel camí del Barranc del Port, on ens podem abastir d'aigua de la font que allí existeix i que gaudeix de molt bona fama. Podem seguir per aquest camí, tornar a la carretera o transitar per la via. Totes tres alternatives ens condueixen a Gaianes (400m.) a 3 kms. de Beniarrés. Des d’aquest punt, la via del tren està ben asfaltada per a tot tipus de bici i després d'un suau ascens i la corresponent baixada, en 6 kms, ens situem a Muro (400m). A partir d'ací, sen’s presenta altra vegada l’opció de via o carretera.
En aquest punt i al llarg d’un quilòmetre, tots els camins que se’n deriven estan retolats -amb bon criteri per part de l’ajuntament de Muro de l’Alcoi- amb noms de plantes: til.ler, saüc, poliol, timó, regalèssia.
Als peus de la Penya del Frare, podem accedir a la via no sens realitzar abans una gens menyspreable pujada, que una volta alcançada, va en suau pendent fins que l’hem d’abandonar per faltar el pont que creua la carretra, que si hem anat per ella, ho hem fet costera amunt i continua pujant fins alcançar els 722 m. d'Agres, a 8 kms de Muro i a 25 kms des de l'inici. Si volem incorporar-nos a la via, ho haurem de fer, bé des de després de l’inexistent pont o bé des d’Agres baixant a l’estació del ferrocarril d’Alcoi-Xàtiva i amb vistes a la seua valleta (amenaçada per la possible construcció d’una autovia que, al meu parer, serviria perquè els madrilenys arribaren a Benidorm per les muntanyes interiors). La carretera, però, inicia un descens de 3 kms fins Alfafara (582m i 29 kms de ruta) on, antigament, un cartell resava: Alfafara: Buena aceituna y mejor manzana. En castellà, clar. No en sabien més; no perquè tingueren quinze anys, sinó, simplement, perquè no en sabien més.
A l'eixida del poble, deixem la carretera i ens incorporem a la via del tren, que en 4 kms i suavíssima pujada, ens porta fins l'antiga estació de Bocairent (680m.), població d’una arquitectura característica la qual podem anar contemplant des de molt abans d’arribar-hi. En aquest lloc, a l’ombra d’una frondosa arbreda, ha estat habilitat un hotelet amb el seu corresponent restaurant.
En total, hem anat al llarg de 34 quilòmetres pel nord de la comarca del Comtat vigilats pels cims de la Safor pel darrere i pel Montcabrer pel davant i, sempre, sens perdren’s de vista, el cim del Benicadell, travessant zones de regadiu, de conreus de secà i de pinedes d’ombries agradables, acabant al bell resguard de la serra de Mariola, que com diu la cançó, tota a floretes si, tota a floretes no, tota a floretes.
Els 35 kms de tornada els podem realitzar per les altres opcions que no hem fet a l’ananda.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada