dimarts, 21 de juliol de 2009

Visita al Maestrat de Terol


La tardor és una bona època per fer visites d'un dia a llocs no massa allunyats. La província de Terol ofereix comarques i localitats molt interessants on pots anar un dia i fer-ne una visita tot relaxat i sens presses.
Doncs bé, això és el que decidirem un dia d'octubre de l'any passat. Aprofitant que El Maestrat no està gaire lluny i que hi ha bons pernils (al meu poble en diuen cuixot; això de pernil em sona a pernera que en castellà és refereix a pierna -en valencià seria camal- i cuixot, a cuixa, que és la matèria prima d'aquest producte). Bo, deixem-nos de semàntiques i anem al gra.
Eixint de Gandia i sense pressa, et claves a Castelló en un tres i no res. Allà deixes l'autovia de l'interior a l'altura de la Pobla Tornesa i enfiles cap a Ares del Mestre passant per la Vall d'Alba. Ares està al peu de la mola del seu nom a 1.195 m. El topònim Ares es repeteix amb certa freqüència al llarg dels Països Catalans, des del Pirineu a la comarca del Comtat. En tots estos llocs apareix al voltant d'un pas de muntanya. És per això que la hipòtesi més probable de l'origen etimològic del mot Ares siga el d'aras que en llatí volia dir altar. És sabut que els romans acostumaven a fer ofrenes a Mercuri i altres déus quan passaven un port de muntanya.
Abans d'abandonar la província de Castelló, travessem la població de Vilafranca (seu de la fàbrica de “Marie-Claire”, ja sabeu, allò "d'un panty para cada mujer").
Tot just en el límit provincial s'hi troba un pont de pedra d'orige medieval on parem a fer-li una visita i traure algunes fotos. Realment està en un molt bon estat de conservació.
A escassos quilòmetres d'ací, arribem al primer poble que hem de visitar: La Iglesuela del Cid. Aquest poble atresora un ric passat històric amb orígens iber romans, tal com mostren els jaciments estudiats als afores de la localitat. D'època romana es conserven importants restes en forma de mausoleu. Després de la Reconquesta passa a mans de l'Orde Del Temple per a després estar en mans dels santjoanistes. No hi ha dubte que la localitat va viure un llarg període de bonança econòmica des de la Baixa Edat Mitjana comprenent tota l'Edat Moderna, fruit de la qual es van construir tots els palaus i casalots que contemplem hui en dia. Després es van viure èpoques de tensió amb el pas dels enfrontaments bèl·lics del segle XIX. Actualment el descens de població s'ha anat frenant gràcies a un bon enfocament turístic de la zona i de la conservació d'algunes indústries locals.
El dia que visitem esta localitat, es celebra una boda i quasi tots els habitants van mudats per l'esdeveniment. Algun comerç està tancat a causa d'ell.
El segon poble, és Mosqueruela. Una forta pluja ens impedeix passejar tanquil.lament pels seus carrers, però alguna cosa si que hi podem veure.
L'últim poble que visitem és Puertomingalvo, xicoteta localitat, com totes les altres de la zona. A banda de presentar un aspecte urbanístic excel.lent, compta amb una àmplia oferta d'allotjament, oferint la possibilitat d'utilitzar el seu hotel, el seu càmping o els habitatges de turisme rural. Tot açò es completa amb un xicotet Centre d'Interpretació dedicat als "Castillos", ubicat en la planta baixa de la Casa Consistorial.
I, ja, sense més temps, iniciem el camí de tornada davall d'una forta pluja, pluja que amb més o menys intensitat, ens ha acompanyat al llarg del dia des que entràrem als Ibarsos en Castelló i que ens fa anar molt en compte en aquestes hores del capvespre tardorenc quan la nit, de sobte, estén el seu mantell de foscor ajudada per una boira grisa i espessa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada