dimecres, 29 de juliol de 2009

Forasters vindran que de ...

Per destruir qualsevol cosa, qualsevol idea, qualsevol pensament, qualsevol idiosicràsia, qualsevol del que siga, no sempre s'utilitza l'artilleria pesada, és a dir: atacar frontalment allò que es vol destruir.
Els qui tenim una altra llengua, unes altres tradicions, unes altres identitats culturals i vivim immersos i sotmesos a l'altra llengua, l'altra identitat cultural i les altres tradicions, tenim les fronteres d'allò que és nostre totalment permeables i indefenses a la invasió d'allò que ens és alié. Per acabar amb tots nosaltres, no cal fer-nos un atac frontal com alguns partits polítics i altres organitzacions de tipus estatal han fet al llarg dels temps i fan a l'actualitat.
S'imagineu els bàrbars acabant amb l'imperi romà solament amb actuacions bèl.liques? No. Va ser més efectiva la invasió suau, dolça, fina i penetrant en totes les institucions públiques de l'imperi. Igual que està fent a hores d'ara el món musulmà amb el món occidental europeu. Ja va expressar Gaddafi aquella idea que Europa serà musulmana pel pes de la demografia. No cal, doncs, provocar atacs directes per aconseguir-ho com fa Al-Qaeda.
En l'assumpte que ens ocupa, el de la llengua, la desaparició de les llengües no oficials, és a dir, aquelles que com la nostra no contribueixen a la unitat monolítica de l'estat central i centralista, no està fonamentada en les actuacions directes i descarades contra elles, sinó en aquelles altres que amb subtilesa i de la manera més natural van introduint-se a poc a poc, sens que ens n'adonem i, fins i tot, sens intencionalitat per part dels qui ho fan.
El viure immersos en un ambient que no és el propi, produeix l'assimilació per part del més feble de tot allò que el més potent aporta: llengua, costums, tradicions, identitat cultural. Qui no recorda paraules, costums i tradicions que han estat abandonades i substituïdes per altres de noves que han anat colonitzant-nos? Açò ocorre en tots els nivells i àmbits geogràfics. Si recordem la nostra infantesa, veurem com així hi ha passat: vocabulari, tradicions, costums... Abans n'eren uns i ara en són uns altres. El nostre País Valencià està desapareixent lenta, però inexorablement, amb tota la seua càrrega cultural.
Tots sabem que una manera de parlar és una manera de pensar i de veure el món. En resum: una manera de ser. Per això, la castellanització cada vegada més acusada del nostre poble està conduint a la pèrdua irreparable d'aquesta societat que desapareix dia a dia per confondre's amb una societat castellana, però que en aquest cas, no té ni personalitat ni idiosincràsia pròpies arribant a l'extrem de no tindre ni nom. Ja som coneguts com Levante.
Tota aquesta mort cultural presenta les seues manifestacions més acusades en els ambits urbans on sols queden restes desllavassades d'una llengua que ha anat perdent les seues propietats per acabar sent traducció literal d'un castellà invasor i aclaparador. Tanmateix, en els petits nuclis rurals, on la gent encara no està tan contaminada, es manté una llengua més apropiada, però hi existeixen, també, moltes contaminacions lèxiques de les que ningú no pot escapar. No són solament els neologismes innecessaris els que fan perdre la identitat lingüística, també ho són els mots que van transformant-se de manera dolenta en noves formes d'expressió aportades per la llengua dominant.
El nostre valencià va, cada vegada més, quedant reduït als àmbits burocràtics com una opció més pels ciutadans: paperassa oficial retolada en amdúes llengües però que quasi ningú no la utilitza. És com una llengua burocràtica sense utilització popular. I què dir dels representants polítics, de la burgesia tradicional i dels nous rics que pensen que els diners van units a la llengua?
Estem assistint a la mort, fa temps, anunciada d'una llengua que està a la UVI únicament entubada per les actuacions quasi exclusives d'unes classes docents (com abans feia la classe clerical amb el llatí) que fa anys estan decidides a mantenir-la encara que siga de manera artificial, però que inexorablement va en direcció al trist final de la desaparició. Els qui en fem ús, som com els últims mohicans, reduïts a un espai concret i atacats per tots els flancs des de fora i, el que és més trist, des de dins.

3 comentaris:

  1. Totalment cert el que escrius però crec que el mal està dintre de casa: un els nostres polítics que fan una ús de la nostra llengua per quedar bé amb "paperassa" en la nostra llengua però amb ús públic nul i amb una defensa i una promoció bàsicament inexsistent.

    L'altra son molts valencians ai valencianes que reneguen de parlar, conèixer i estimar la llengua del seues pares per acollir amb els braços oberts generalment la llengua castellana.

    Resultmant dolent però els qui estimem la nostra llengua hem de fer complir les paruales de Vicent Andrés Estellés : " Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, I patiràs, i esperaràs,i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots"

    Salutacions company

    ResponElimina
  2. Acertadet el tema,jo porte més de 10 anys repartint per tot arreu del país valencià i he vist de primera mà lo mal que està la llengua en molts llocs.
    Això sí,en altres tants he descobert amb curiositat com es parla valencià(llocs com Monòver,el Pinós,l'Alguenya,el Carxe,etc).

    En general la cosa està agra i per desgràcia quan la llengua té oficialitat ha sigut quan més s'ha perdut no sé si perquè a les ciutats grans es porta més el partar castenallo i no entenc el perquè.
    Els polítics també han ajudat a acabar d'enfonsar-la

    ResponElimina
  3. Així és. És de pena veure com també als pobles es castellanitza tant, fins i tot en paraules d'ús corrent, que no són noves. Per exemple, teniu els cassos de suc i cridades que la gent diu zumo o sumo i llamaes. Es faria inacabable la llista de mots castellanitzats.

    ResponElimina