dimecres, 3 de juny de 2009

Ruta del Blanc i Negre

A la falda del cim del Benicadell, entre Gaianes i Beniarrés i en terme municipal del primer, podem veure dos tossals que, per estar on estan, passen desapercebuts a la gent. Són dos tossals d’aspecte similar i de forma cònica i dels noms dels quals m´he hagut d’assabentar pels mapes topogràfics de l’exercit. Des de la part baixa, aquestos tossals es veuen pegats al Benicadell i no destaquen massa si no els prestes atenció. Vistos des de dalt, és quan els veus ben bé amb el cami que passa pel seu darrere i va a parar a Gaianes.

Han estat sempre a la meua retina, però no els havia prestat mai cap atenció. Ara, però, al programar-me una excursió per la solana del Benicadell pel cami que puja a la partida beniarresina dels Racons i baixa a la veïna població de Gaianes tornant altra vegada a Beniarrés i havent fet un circuït amb eixida i arribada al Barranc del Port, és quan he tingut curiositat per aquestos tossals, el Negre a l’esquerra amb 689 metres d’altura i el Blanc a la dreta amb 702 m.

Fa anys, aquest camí -camí que a poca distància de la seua bifurcació del que condueix a Gaianes es transformava en una simple senda per on sols podien caminar persones i, malament, les cavalleries que havien de pujar per llaurar els bancals d’oliveres o baixar carregats d’olives en la temporada de la seua recolecció- s’acabava on arriben els abancalements i prou. Quan va arribar la mecanització del camp, va ser ampliat, modificat i asfaltat fins on arriba el terme municipal, unint-se al que procedeix de Gaianes i passant per darrere dels tossals. Actualment, es presenta com un recorregut senderista de curta distància -uns 8 km fent el circuït complet-, amb fortes pendents tot i gaudint de belles vistes de la comarca del Comptat i dels escarpats cingles del Benicadell. Es una excel.lent activitat per reduir teixit adipós al cos i rebaixar els nivells de colesterol.



En les fotos que he posat, es poden veure des del aire (foto cedida pel meu contacte de Flickr Ricardo Ruíz), el Tossal Negre des del camí que puja al Benicadell per Gaianes, el Blanc des del cim del Benicadell, els dos des del pantà, els dos des del cim i els dos des de la carretera del port.

4 comentaris:

  1. Primerament felicitar-te per les fotografies, realment son espectaculars i al mateix temps em fa pensar els indrets tant interessants que tenim a casa nostra i que desconeixc.

    Desconeixia que aquests dos tossals es digueren Blanc i Negre, sempre els havia conegut com les Mamelles, per la seua semblança als atributs femenins del mateix nom.
    M’ha entrat la gola i en tindre un dissabte de mati o diumenge, faré aquest recorregut.

    Realment és molt bonic i ja veus tots els dies mirant aquests tossals i sense acostar-se mai per allí.

    Salutacions

    ResponElimina
  2. Soy el autor de la foto aérea, la primera que Carles ha colocado en este post. La verdad es que cuando la hice no tenía ni idea del lugar que se trataba, tan solo la seguridad de estar sobrevolando el norte de la provincia, y me limitaba a disparar en cuanto las nubes dejaban ver algo. Fue después consultando mapas de la zona cuando reconocí la forma del pantà de Beniarrés, y de ahí la fácil identificación de la serra de Benicadell, Beniarrés y Gaianes.
    No he tenido ocasión de patear por esta zona, algo retirada de mis “campamentos base” alicantinos (ahora Santa Pola, hace años Benidorm). Pero siento cada rincón de estos montes como mi segunda casa, aun siendo madrileño.
    Un saludo a todos los lectores de este blog, que aman y defienden su tierra y cultura frente a los que sólo ven en ella una ocasión de forrarse destrozándola, ante la pasividad de muchos. Como dicen los chicos de la Colla Muntayenca del Campello (fantástica web en www.colla.cat) “qui coneix la terra l’estima”.

    ResponElimina
  3. Gràcies pel comentari.
    Sobre la foto que m'has prestat, m'agradaria assabentar-me l'orige i la destinació del vol, perquè ho feies de nord a sud sobrevolant l'Albufera, Xàtiva, Benicadell, Serra d'Almudaina. Sembla un vol de Londres o París a Alacant.

    ResponElimina
  4. Fue un vuelo de Madrid a Alacant, pero no por la ruta más corta, ya que se dirigió a València y poco antes de llegar a esta ciudad viró rumbo sur. A la altura de la Vila Joiosa hizo su recorrido por mar a cierta distancia de la costa hasta llegar al Altet. En otra ocasión en que viajé con la misma compañía el trayecto fue más directo siguiendo prácticamente la autovía Madrid/Alacant, pude ver las canteras de mármol de Novelda y en ningún momento se sobrevoló el mar.

    ResponElimina