dilluns, 8 de juny de 2009

Per a mi no és blau, és negre

Ja ha passat el dia de les eleccions al PE; ja estem tots assabentats dels resultats; ja hem escoltat i llegit una gran quantitat de comentaris que al respecte han estat fets. Ara ens queda eixa tristor grisa, tirant a negre, que produeix el veure el vot d'aquest país segrestat per la propaganda tendenciosa, aclaparadora, manipuladora, falsa... que el PPCV hi ha sabut fer des dels mitjans de comunicació públics que tots paguem i que ells saben apropiar-se sense que la massa adormida se n'adone, ja que li omplin el cap de falses persecucions governamentals i de falsos objectius alcançats i sobrepassats que els fan creure que vivim en el súmmun del “desenroll” com sol dir el “cappo”.

Quina nosa produeix veure les masses ignorants i borregueres seguint els seus líders i cridant desaforadament dimissions i reivindicacions. S'hauran parat a pensar que tan sols han votat menys de la meitat dels electors? Poden demanar amb tanta alegria eixes dimissions amb tan poc quòrum? No sé; deurien ser una mica més humils i no creure que han guanyat per golejada. Desgraciadament, a les nostres terres si que pot ser una victòria voluminosa. La nostra gent és amorfa i segueix dòcil i ignorantment el crit del pastor, encara que aquest siga dubtós de bona conducta en la pràxis política.

Tem que el conservadorisme més radical s'instal.le a les nostres latituds de manera “democràtica” i que ja no ens l'espolsem de damunt en dècades. De sempre, les dretes han sabut molt bé encisar el poble amb sofismes i falsa verborrea sense que aquest adopte una postura crítica que li permeta discernir les asseveracions vertaderes de les tendencioses.

Açò és la democràcia per molt que ens pese. Quan guanya la ideologia que no és la nostra, ho hem d'acceptar, quedant-nos tan sols el dret a la lamentació. En aquest cas, ha guanyat l'Espanya de la caverna, l'opressora, l'aliada dels poders fàctics, la que va a missa i comparteix el xocolate amb els bisbes, però no practica el cristianisme.

Si algun votant del PP em llig, ja sé que discreparà en tot, però que no ho prenga com un atac ofensiu cap a ells; són només reflexions meues que en algun lloc les he de manifestar i les he de plasmar perquè no vagen menjant-se-me per dins i acaben amb mi. Són, en definitiva, les meues reflexions post electorals de caràcter personal i que aprofite el meu lloc per manifestar-les.

1 comentari:

  1. Realmente es curioso el resultado de las elecciones en varios sitios, y lo de la Comunitat Valenciana más todavía. Leí un pequeño reportaje en El País sobre municipios donde se habían dado casos notorios de corrupción y el partido involucrado había reforzado su apoyo. Algunos sociólogos dan su explicación a un hecho tan singular con la teoría de que los votantes conservadores son muy reacios a cambiar su voto, aplican el principio de que todos los políticos son iguales y que por tanto no merece la pena castigar a los suyos. El votante de izquierdas sería es más sensible a la corrupción de sus representantes. Y por supuesto, se subraya la particularidad del sur de Europa, porque por ahí arriba los escándalos de corrupción se pagan muy caros en las urnas.
    El enlace de ese pequeño pero esclarecedor y deprimente análisis es
    http://www.elpais.com/articulo/sociedad/corrupcion/sale/gratis/elpepisoc/20090612elpepisoc_1/Tes?print=1

    ResponElimina