dimecres, 10 de juny de 2009

Najat El Hachmi

Sempre m'han produït admiració aquelles persones que han vingut de fora i s'han integrat de manera voluntaria i conscient en la societat en la que viuen. Tinc amics i coneguts que així ho han fet –no massa, per cert- però s'han implicat tant en la manera de ser dels natius, que ningú no diria que procedeixen d'altres territoris. Això és el que es diu adaptar-se al medi.
No vaig a escriure sobre aquestes persones en general, vaig a fer-ho sobre una escriptora que no coneixia, que vaig veure un llibre d'ella a la Biblioteca Municipal de Gandia i que, mogut per la curiositat, el vaig demanar per llegir-lo. Em va agradar molt com escriu, com pensa i com ha estat capaç de trencar amb el món dels seus avantpassats i integrar-se al món que l'ha acceptada. Allò de trencar amb els origes, quan aquestos són il.lògics, discriminadors d'un gènere cap l'altre, quan les coses es fan de la manera que sempre ha estat fetes sense qüestionar-les, no em sembla malament, ans al contrari, tenen tota la meua admiració i aquelles persones que són capaces de fer-ho, es mereixen l'estima de tothom.
En L'últim patriarca, El Hachmi confronta dos mons oposats i amb aparença irreconciliables que fan que el lector quede impressionat pel tancament d'una societat masclista fins l'extrem de privar la dona de la capacitat de triar que és el més convenient per ella i poder viure d'acord amb les seues conviccions.
I com m'ha agradat la seua força descriptiva i el dir les coses pel seu nom, no he pogut resistir la temptació de demanar-ne prestat un altre, en aquest cas, el seu títol és: Jo també sóc catalana.
Najat intenta narrar l'experiència de ser una emigrant que ha de substituir el món que ha deixat enrere pel nou món que se li obri en el país on ara viu. Llengua, costums, religió, el paper de les dones, són els elements temàtics d'aquest segon llibre que ha caigut a les meues mans.
Persones com Najat ens fan reflexionar i pensar en tots aquells que venen de fora i es neguen a integrar-se simplement per despreci a tot el que és nostre pensant que la seua civilització és millor, que les seues creences són les verdaderes i així viuen en ghettos al marge de la societat que els ha acceptat i que els ofereix tots els seus serveis encaminats a una millor qualitat de vida que en els seus països d'orige ni tenen ni coneixen.

1 comentari:

  1. Aquesta escritora va estar la setmana passada en la Festa del Llibre a Muro ( El Comtat).

    Aquesta festa del llibre de la població veïna és una de les més interessants i de major qualitat del País Valencià.

    ResponElimina