diumenge, 14 de juny de 2009

Body Show

L'estiu arriba i la gent, àvida de sol, d'aire i de llevar-se la roba, acudix en massa al litoral per , aprofitant les càlides arenes de les obertes platges i els racons apartats de recòndites cales, alliberar-se de les robes opriments i tombar-se ociosament com a rèptils faltats de calor en afanyosa obsessió per bronzejar-se i mostrar els cossos torrats a l'aparador estiuenca.

Els passejos per la platges resulten d'allò més amé. Tots, o quasi tots -perquè sempre hi ha que aprofita la circumstància per lluir les seues esvelteses corporals- anem despreocupats mostrant les nostres, en principi nívies pells, que a poc a poc van prenent eixe clàssic color que la pell adopta per a protegir-se dels nocius rajos solars i que, prèviament, ja ho ha fet en certes parts que les bones temperatures han ocasionat que vagen descobertes i, per tant, presenten els clàssics colors semblants a una barra de gelat de xocolate i nata.

Per poc que prestes atenció a la gran varietat de formes i colors que passejants i gent tombada en l'arena presenten, podràs observar com en un enorme calidoscopi la successió de coses diverses i multicolors i les sensacions que canvien ràpidament al ritme de les teues petjades marcades en l'arena i que les ones que hi arriben van esborrant ràpidament al teu darrere.

Teixits multicolors i de variades formes, tots, però, seguint els mateixos patrons, cobreixen les parts que la decència, el costum, la prohibició o, simplement, el sentir-se u mateix més còmode, impedeixen que els nostres cossos queden exposats en la seua totalitat a la influència solar i queden privats d'eixa agradable sensació que produïx l'absència de robes opressores sobre la pell.

Sempre hi ha qui, sense tant de mirament, exposa les seues carns magres o atapeïdes, de textura suau o rugosa, a la influència solar o del vent. Pits turgents o flàccids (pits que fa una trentena d’anys esdevenien escàndol per a uns i alegria per a altres i que avuí dia passen quasi desapercebuts) i panxes prominents o llises brillen al implacable i embrunidor sol canicular. Figures modelades com la Venus de Milo o reencarnacions de la Venus de Willendorf pul·lulen pertot arreu sense pensar el que puguen opinar els altres i seguint les pròpies conviccions, tracten d'aconseguir una comoditat que només en aquests llocs pots gaudir.

Acabaran les vacances per a uns, començaran per a altres, i el final de l'estiu arribarà per a tots en un cicle vital implacable i els nostres cossos tornaran a enfundar-se en les seues vestimentes a manera de closca, amagant el nostre cos de les mirades i del fred que envairà l'ambient tardorenc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada