dijous, 28 de maig de 2009

Uns dies de calma


Aprofitant que el darrer dilluns la classe corresponent a La Nau Gran la teníem a València, no desaprofitàrem l'avinentesa i decidírem quedar-nos uns quants dies pel Cap i Casal i tornar a passejar i visitar indrets que, no per massa coneguts deixen de ser interessants i on sempre descobreixes algun detall nou que t'havia pasat desapercebut en altres ocasions.

La classe ens l'havien muntada a la capital per tal de prendre contacte amb les instal.lacions universitàries de la Universitat de València a la qual pertany aquest grup de Gandia. Al rectorat, fórem rebuts per una de les autoritats acadèmiques i se'ns va oferir un àgape de benvinguda. Ens mostraren diverses dependències de l'edifici i després ens portaren al Centre Cultural La Nau, antic edifici de la Universitat Literària. Allí, un col.lega d'aquestos cursos i guia cultural voluntari, ens va explicar la història d'aquest centre educatiu, així com la dels seus voltants. També, els actes que s´hi desenvolupen al llarg de l'any acadèmic i altres detalls artístics i arquitectònics de l'edifici.

Així va transcórrer el matí fins l'hora de dinar, que ho férem a un dels menjadors universitaris que hi ha al Campus de Tarongers. Com a estudiants de la universitat, compartírem instal.lacions amb el jovent universitari que en gran quantitat hi acudeix a aquestes hores.

Complides les obligacions estudiantils del dia, la vesprada la vaig dedicar a recórrer alguns dels punts "obligats" de València. En un d'ells , i no sé si per sort o per dissort, em vaig topetar amb una gran cua de gent amb un llibre a la mà esperant que l'autor els el signara. L'autor no era un altre que J.M.Aznar flanquejat per Cotino i Rambla. Ja veus, sense buscar-los mel's he trobat i, la veritat, no m'ha produït cap emoció.
Un altre lloc agradable dins de la ciutat, es l'espai que hi ha a l'antic llit del Túria entre el complexe de Calatrava i el Palau de la Música. Realment és un espai públic molt utilitzat per la gent que hi acudeix per practicar esport o, simplement passejar a l'ombra de la gran quantitat d'arbres existents o seure's contemplant la posta de sol pel darrere del Palau de les Arts.

I el que no pot faltar mai, és caminar relaxat pel "centre del centre", és a dir, per la Catedral, la Plaça de la Mare de Déu, la Plaça de la Reina i, com no, demanar un xocolate als peus de la torre de Santa Caterina en la famosa xocolateria allí existent.
Tot un goig l'estada a València sense presses ni mirades al rellotge, barrejant-te amb la gran quantitat de natius i forans que per allí deambulen amb assossec i curiositat.
 

1 comentari:

  1. València te indrets molt interessants que desconeixc. La part vella m’han dit que es molt bonica, amb molt de monuments i vestigis del passat que la fan digna de veure. No ho coneixc, espere algun dia fer-ho.

    Lo d’Ansar, doncs, ja veus, sense buscar-lo te’l trobes. I es que el mon és molt xicotet.

    ResponElimina