dimecres, 6 de maig de 2009

Ikiru

La classe de la Nau Gran de hui ha consistit en el visionat d'una pel.lícula que passarem a debatre en la pròxima sessió i que, al principi costava una mica d'introduir-se en ella per la temàtica que tractava, per l'ambient on estava situada (Japó) i per l'antiguitat de la mateixa.

Ikiru (viure) és el nom d'aquest film japonés del director Akira Kurosawa realitzat en 1952. És una pel·lícula que es mou sense presses i que no escatima metratge per tal de projectar el missatge que vol transmetre aquest director nipó.
Aquesta pel·lícula, tot i desentrotllar-se en una temàtica trista -tracta el tema d'una persona “condemnada” a mort per una greu malaltia- pretén mostrar un caire vitalista en el que allò important no és que el protagonista vaja a morir, sinó les ganes de viure que desperta en ell el diagnòstic que li donen.

Es pretén que l'espectador siga conscient que allò més important no és el fet de morir sinó que el que realment importa és viure amb gana el temps que ens quede, uns com el protagonista que coneix el seu final, però el que no es deu perdre mai és tenir il.lusió per alguna cosa.

Kanji Watanabe és un veterà funcionari la vida del qual ha transcorregut de manera monòtona i sense alteracions i, ara, s'adona que cal fruir d'allò que la vida li ofereix i es llança de cap a aprofitar els pocs dies que li resten.

Ikuru esdevé en la victòria existencial d'algú camí de l'oblit. Mor satisfet el que no s'avergoneix d'allò que ha viscut i el que ha obtés de la vida el que aquesta li ha donat de si.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada