dimecres, 20 de maig de 2009

De vergonya

Darrerament, estem apareixent sovint als mitjans de comunicació nacionals. No ho fem per coses afalagadores; més bé, per tot el contrari. Tot fa referència al nostre Govern presidit per eixe cínic personatge que ens amaga la informació als ciutadans per donar-la sols als jutges -qui sap si són amiguets d'ell- i d'eixa manera no podem saber si és un mentider, encara que actuant així, traiem la conclusió que ho és.

Hem vist les imatges en tots els informatius i semblava l'entrada d'un cabdill al palau reial -encara que era un palau, no era el reial; era el de Justícia- envoltat pels seus vicepresidents i la “Red Woman” i aplaudit per una multitud de vergonya amb senyeres a la mà i vitols de “presidente, presidente” -en castellà, per descomptat- i on , al meu parer, encara hi faltava l'eminentíssim i reverendíssim senyor cardenal García-Gasco esperant-lo amb el pal.li a punt per entrar de manera victoriosa al “Palau” -no reial, com he dit abans; al de Justicia- per ser persona imputada d'un delicte, o varis delictes, que tot es coneixerà. Veurem que passarà si ix acusat d'allò que se li imputa.

Tornant a la multitud de vergonya. Qui eren? Eren persones públiques del PP que hi acudien en qualitat del càrrec? M'ha paregut veure Arturo Torró, número 1 del PP de Gandia. Eren “hooligans” del partit que ho feien espontàniament? De totes formes, no són qui per apropiar-se de la bandera i brandir-la com a senya d'identitat. Si és així, aqueixa no és la meua bandera -prou ens ha costat “reconéixer-la” com a tal- si és que alguna vegada ho ha estat.

Com hem vist, allí han tingut cabuda les expressions més a favor i en contra d'un president, que vist allò que hem vist, i actuant com actua en aquest assumpte respecte als ciutadans, no el reconec com el meu president, encara que les urnes li hagen donat majoria. No vull un mentider -almenys un amagador de veritats, per ser més suau- com a president del meu país, que per a ell, tampoc és país; simplement és una regió o, com a màxim, una comunitat autònoma.

Esperem -pel bé d'ells- que tot acabe com a foc d'artifici, perquè si resulta acusat, ja veurem com conclou tot açò. Ara, que vist el “nivell que presentem” pot acabar en una autèntica majoria absoluta tenint en compte també que no hi ha alternativa real a aquesta gent.

Acabe amb una frase que per ahí circula i diu (en castellà, com l'he llegida): “Los valencianos sois burros y del cielo os caerá la albarda”

1 comentari:

  1. Que vergonya Carles, tindre aquest president que s'autoanomena "president de tots els valencians". Quanta panxa agraïda i quant de palmero. Tal vegada les banderetes les haurà pagat el "bigotes"?

    ResponElimina