dijous, 7 de maig de 2009

Convergència

Hui ha estat un dia d'eixos que et sents feliç i que desitjaries hagués tingut una durada major. Simplement -com quasi totes les coses bones que no cal rebuscar-les, perseguirles amb afany o preparar-les perquè resulten d'eixa manera- he passat un dia d'esbarjo amb antigues companyes de treball que m'han invitat a acompanyar-les d'excursió amb el seu alumnat a l'Oceanogràfic de València.

Més que la visita a tot aquest complex, ha estat el compartir amb elles les hores d'aquest dia conversant, contant-nos experiències, lamentant-nos de coses que no van bé i alegrant-nos d'altres que ens complauen. Tot un munt de vivències contades després de tant de temps de no tenir relació de companys en les tasques quotidianes del món de l'educació, món que darrerament camina una mica -o més bé, un molt- convulse degut a la politització, a les vies errònies i equivocades per les que circula i que sembla que ningú no siga capaç d'adreçar-lo, ans bé presenta símptomes de divergències profundes i interessades a aconseguir altres fins aliens als educatius.

Doncs bé, com deia, allò realment agradable ha estat juntar-nos altra vegada, com abans quan compartíem tasques formant un grup de treball en el que ens sentíem integrats els uns amb els altres i, encara que pertanyents a generacions diferents, els punts de convergència i sintonia eren molts i gaudíem de les mutues presències.

Avuí, he tornat a reviure'ls de manera diferent, gojós de sentir que encara queda eixe caliu d'amistat que perdura, tot i que la convivència física ja no hi és i que hagués pogut ser causa d'extinció d'aqueixa amistat.

Espere que les coses continuen com fins ara i puguem gaudir uns i altres compartint moments com aquestos. Hem de ser conscients de què la vida cal viure-la, no malviure-la, i viure-la és això: gaudir cada moment que ens siga donat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada