divendres, 15 de maig de 2009

Uns fets

Fets com els de la passada final de Copa entre l'Atlètic de Bilbao i el F.C.Barcelona en què l'himne nacional espanyol va estar fortament xiulat (del la qual cosa la televisió pública no hi va voler fer-se ressò i la va manegar per emetre-la després) no haurien ocorregut en el supost que a Espanya s'hagués conviscut des de sempre com a Suïssa, per exemple, on cap cantó es superior a l'altre i tots conviuen en harmonia -almenys és el que ací ens arriba- i respecte cap a les llengües i costums dels altres.

Actualment, molta gent creu que l'Espanya que coneixem ha estat sempre una, uniforme i monolítica. Doncs, si veiem la història, no ha ocorregut així, però no vaig a explicar ací fets històrics que per a això ja han estat publicats llibres i llibres escrits per historiadors i pensadors al llarg de la història, valga la redundància.

Si que vull dir que tota l'animadversió cap a Espanya que molta gent manifesta, jo l'atribuiria a l'apropiació que s'han fet d'aquest concepte, al llarg del temps, les classes socials dominants i, actualment, la que estan fent-se alguns partits polítics i mitjans de comunicació d'ideologies centralistes i/o conservadores. No es pot actuar menyspreant idees nacionalistes diferents a la idea nacionlaista espanyola basada en allò de: Espanya és la nació i tot allò altre fa nosa.

Com es pot pretendre que els que estimen la seua terra vagen a l'uníson amb la idea d'Espanya que tenen Aznar, Pedro J., Jiménez Losantos o Cèsar Vidal, sense fer més extensa la relació?

Conseqüècies: xiulets a l'himne, crema de banderes, despreci als borbons que són els unificadors a la força de tot aquest conglomerat de nacions i que minimitzen les seues manifestacions lingüístiques ( quan utilitza la casa reial altra llengua que no siga el castellà?)

No seré jo qui vaja xiulant o cremant (tot es mereix un respecte) però els entenc perfectament.

Si els polítics no hi van explicant a la gent totes aquestes coses, les posicions aniran radicalitzant-se cada vegada més en pro o en contra d'un o d'altre nacionalisme: el nacionalisme espanyol i els altres nacionalismes, que en el fons tots són iguals, i no és just carregar-li les culpes als nacionalismes perifèrics com està fent-se des dels partits centralistes i més arrimats a les idees de què “España és una unidad de destino en lo universal” com resa el primer punt d’aquella teoria que pretén acabar amb els partits polítics, però que en realitat vol acabar amb tots i quedar-se ell només. Per a mi, Espanya, o és un conglomerat d’unitats que van totes a una per igual, o no serà l’Espanya que pretenen que siga. Tota la vida, des d’els antics ibers, ací, cadascú ha anat a la seua.

1 comentari:

  1. M'ha agradat la teua reflexió i la compartisc totalment.
    Pep

    ResponElimina