dissabte, 4 d’abril de 2009

Per terres de La Vall d'Ebo

Avuí, hem anat a la Vall d’Ebo. Per accedir a aquest poble i la seva vall, ho hem fer per la carretera que des de Pego ascendeix en una constant pujada que sembla no acabar mai. Des del cim d’aquest port de muntanya, en dies clars, podem albirar l’illa d’Eivissa.
Ja coneixia aquesta pujada per haver-la recorreguda moltes vegades amb la bicicleta, però, avuí, ho hem fet amb cotxe. Hem aprofitat l’avinentesa i ens hem apropat al castell d’Ambra de Pego -un castell bastant deteriorat, però que té el seu interés- talaia que domina tota la zona pegolina des de l’entrada a la Vall de Gallinera fins a la mar amb l’espai ocupat pel parc natural de la Marjal Pego-Oliva. Fou construït a primeries del segle XIII i habitat abans de l'entrada del rei Jaume I. Probablement va ser conquerit per Pere Eximen d’En Carròs en 1244, i després, va servir de fortalesa per a les tropes d'Al-Azraq en els enfrontaments que aquest cabdill musulmà tenia contra el rei Jaume.
Aquesta vall, rodejada per muntanyes, compta amb una població d’uns 290 habitants. Està limitada al nord per l'Alt de Pascual, a l'est per la serra de Migdía i al sud per la serra de la Carrasca. Les seues terres són recorregudes pel riu Girona que naix a la Vall d´Alcalá i continua el seu recorregut cap a la Vall de Laguar travessant la Vall d´Ebo i donant lloc al conegut "Barranc de l´Infern". Vall d´Ebo va estar poblat per alqueries morisques -Bisbilan, Benicid, Benicais, Serra, Benisuai, Millans, Cairola, Benesseit i La Solana- abans de la seua expulsió en 1609 per a ser més tard repoblat per colons mallorquins.

No fa massa anys, la carretera que puja des de Pego s'acabava ací. Actualment està perllongada fins La Vall d'Alcalà i d'aquesta manera Ebo deixa de ser cul de sac sent una ruta connexionada amb totes les petites valls que s'estenen per la part nord de La Marina Alta i El Comtat. Totes aquestes valls es poden recórrer transversalment, cosa que abans sols es podia fer longitudinalment sent recorreguts de molts quilòmetres si volies passar d'una a l'altra. Per als amants de la bici, tenim en aquestes muntanyes autèntics paradisos ciclistes aprofitant les actuals vies de comunicació. Amb cotxe i en un tres i no res, anem botant des de la Vall de Perputxent a la Vall de Gallinera, Vall d'Alcalà, Vall d'Ebo, Vall de Laguar i Vall del Seta. Tot un recorregut turístic d'aquestes Comarques Centrals del País Valencià que foren territori d'Al-Azraq, “causant” de les festes de Moros i Cristians.

1 comentari:

  1. Ara deu estar ben bonica aquesta vall amb els cirers. Tal vegada aquestes Pasques m'aplegue cap allí

    ResponElimina