dijous, 30 d’abril de 2009

The boss i el boç


El boç -no el boss, en anglés, que significa el que mana- és un aparell fet de corretges o de fil d'aram que es posa en el morro de certs animals per impedir-los mossegar. Açò és la definició que dóna el diccionari d'aquest mot -per cert, donada l'excessiva castellanització de la societat valenciana, ja hi són ben pocs els que la utilitzen; ara els pega per dir “bossal”. Quines coses hem escoltar en aquest valencià actual!

Anem al tema, i no és del boç d'allò que vull escriure. El que realment m´ha mogut a fer-ho, és la necessitat d'utilitzar aquest utensili en la persona d'algun il.lustre polític que -no és la primera volta, ni crec que serà l'última- va en pla fanfarró per la vida permetent-se el luxe de desqualificar públicament i de manera bròfega el col.lectiu docent de la categoria que siga -a ell li dóna igual-. I tractant-se d'una persona, que pel càrrec que exerceix, deuria ser més mesurat en tot allò que aboca, molt bé farien els directius del PP en servir-se'n i posar-li'l per tal de mantindre'l amb la boca calladeta.

Les parauletes que gasta aquest “boss” provincial del PP són molt il.lustratives i si algú encara no les coneix, són les següents: “gilipollas, membrillos, chupópteros, vamos a rematar-los” i tot açò perquè el col.lectiu docent utilitza la llengua normatitzada i al ruc de Rus no li agrada que es dignifique la llengua que parlem. Crec que aquest individu estaria millor venent perols i cassoles en els mercats ambulants -sense ànim d’ofendre la resta de venedors-.

Tan idiotitzats estem els valencians de tindre elements com aquest presidint la Diputació Provincial? Si és que aquest personatget és d'allò més impresentable, incult, i terròs. Que gaste tota aquesta bateria de desqualificatius contra els que no utilitzen la llengua com ell, tot un personatge públic, alcalde de Xàtiva –pobre Raimon, quin paisà té- president de la Diputació i, si no estic equivocat, president provincial del partit, no té perdó, i, si el PP li tolera totes aquestes brofegades -que, per cert, també inclou els seus correligionaris docents- és que pensa igual que ell.

I aprofite l'avinentesa per fer notar que els presidents de Dipuatació que tenim en aquest maltractat país són d'allò més bonic i esperançador: Rus, Fabra i Ripoll. Que Déu ens pille confessats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada