dimecres, 22 d’abril de 2009

Benicadell de nou

Avuí, dimecres, he tornat a pujar a la meua muntanya”sagrada”. Aquesta volta ho he fet per acompanyar un company de classe que no la coneixia i també, perquè aquest lloc és com un imant que m'atrau i no puc fugir de la seva “cridada”. Com la cançó: “Si tu me dices ven, lo dejo todo” Si qualsevol cim m'atrau, aquest ho fa per partida doble. Ja ho he manifestat en anteriors ocasions i no cal repetir-ho.

El dia ha estat molt bo. La meteorologia ens hi ha proporcionat una temperatura d'allò més agradable i, tot i ser únicament dues persones, ens ho hem pasat molt bé. I és que quan es compateixen aficions, no cal demanar massa companyia. Tota la muntanya ha estat per a nosaltres. De pujada, ens hem creuat amb una parella i el gos que ja baixaven i, quan hem iniciat el descens, dues xiques eren a punt de coronar el cim. La baixada, com no, ben ràpida perquè la fam apretava i el restaurant Génesis de Castellò de Rugat ens estava esperant per oferir-nos el seu apetitós i abundant dinar. Tot un plaer.

He de dir que la cara nord o la part de l'ombria estava insultantment verda; semblava una muntanya asturiana plena de vegetació i plantes en plena floració. Des del més amunt, hem estat observant una avioneta sobre el pantà de Beniarrés que pareixia estar fent pràctiques. No parava d'aterrar (en aquest cas, no és aterrar perquè es parava damunt l'aigua de l'embassament. Si algú coneix el vocable concret, li agrairia que m'ho precisara) i enlairar a mode de circuit.

Al meu company li han impressionat moltíssim les vistes que s'observen, així com la gran quantitat de muntanyes, valls, pobles i comarques que es poden veure des d'allà dalt estant. Com a coneixedor de la geografia d'aquestes terres, he anat indicant-li que era tot allò que tenia a la vista. Ha estat una pena que les boirines a l'horitzó ens impediren veure amb més claredat les muntanyes i ciutats de més al nord, com València i l´Horta, Sagunt i la Plana Baixa, El Penyagolosa, etc.

Aquestes experiències cal repetir-les més a sovint perquè et renoven l'esperit i les il.lusions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada