dilluns, 9 de març de 2009

Per terres de l'Alcoià-Comtat

Dissabte passat, vaig anar amb uns amics a fer una vista als pobles del Comptat i l'Alcoià que estan situats a les proximitats de la serra d'Aitana. Confese que, tot i estar tan pròxims, mai no m'havia endinsat en ells. Sólament els coneixia de passada, quan fas aquests trajectes per carretera.
Per arribar a Benilloba des de Gandia, tardes una hora anant per Albaida i Cocentaina. Allí, a Benilloba, férem una passejada pels carrers del poble visitant allò de més interés. Desconeixia que el famós milicià que apareix en la famosa foto de la guerra civil espanyola fos d'aquesta localitat.
De Benilloba passàrem a Penàguila. Em va impressionar la bellesa dels seus paisatges, al peu d'un rocam que deuria ser niu d'àguiles i d'ahí el seu nom. Presenta als visitants el jardí de Santos, un lloc abundant en plantes i arbres procedents d'altres latituds i que ací son conreats en una espècie de jardí botànic.
El que no em va agradar ni gens ni mica va ser la retolació dels arbres, plantes i eines agrícoles. No sé de qui depén aquest jardí, si de la Diputació d'Alacant o de l'ajuntament penaguilenc, però el noms apareixen en castellà. Si en botànica hem de tenir cura de no introduir espècies no autòctones en la flora pròpia d'un lloc, perquè no hem de respectar la llengua pròpia d'una localitat, en aquest cas la de Penàguila? Resulta molt estrany veure com, per exemple, el senill i l'alborç figuren en castellà, com el forcat o la rella en el museu agrícola tenen també noms castellans. Llegir aquestes coses en castellà en un lloc tan valencià, són com una escopetada a l'ull (perdoneu l'expressió)
Després de dinar a un restaurant amb vistes al Benicadell i Montcabrer, passejarem per un barranc ple d'espècies arbòries pròpies, amb centenaris pins que són un miracle que es mantinguen dreçats. Tot per un camí preparat perquè tothom puga gaudir de l'indret. I, com no, els noms dels arbres, també en castellà. Almenys ho hagueren pogut retolar en bilingüe. Dins del poble , destaquen algunes grans cases i restes de portons, així com parts de l'antiga muralla.
Acabada la passejada i, després de visitar Alcoleja –interessant poble també, amb la torre anexa a l'antic palau dels marquesos de Malferit- pujàrem al port de Tudons i ens endinsàrem per un camí que condueix a un pujol en la serra Aitana des d'on es podia divisar amb perfecció, entre altres, Benidorm, Platja de Sant Joan, Cap de Santa Pola, muntanyes de Múrcia i, cap al nord, Montcabrer, Benicadell, Montdúver i altres serralades de València.
Per als amants de les muntanyes, aquestes altures són alguna cosa més que simples muntanyes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada