diumenge, 29 de març de 2009

Ermita de Sant Antoni de Gandia i cultura.



En terme de Gandia, junt a Benirredrà, i a la part més alta d'un turó, es troba l'ermita de Sant Antoni. Des d'allí, podem contemplar Gandia i part de la comarca. És una ermita d'alt valor patrimonial que data del segle XVI i que, a conseqüència de l'abandó en què es trobava, les obres de la circumval·lació i l'actuació constant dels vàndals existents a tots els llocs, l'havien duta a un lamentable estat ruïnós.

Fa dos anys, es va acabar la seva restauració (segons he llegit, uns 900.000€ va costar) i es va procedir a la seva inauguració amb bombo i plateret. No estaria destinada al culte religiós sinó a actes culturals. Encara recorde els rius de gent que acudíem eixa vesprada per veure-la restaurada.Tots ens prometíem que seria un centre cultural referent a Gandia, però crec que no ha complit les espectatives generades. Es podria fer alguna cosa més.

Avuí, dia 29 de març pel matí, he assistit a un dels concerts del Cicle Música a l'Ermita que han estat programats. Tot un plaer escoltar el Quartet de Corda del Conservatori Superior de València interpretant música de Bach i Schubert allà dalt, lluny dels clàxons dels cotxes i del soroll urbà. És la segon temporada que es programen aquests cicles de música clássica.

Per desgràcia, he pogut comprovar com els grups vandàlics de torn no respecten res i han anat trencant punts d'il.luminació i pintant les parets. Sempre passa el mateix: qui no té faena, el dimoni l'hi en dóna.

Desitgem que les autoritats es prenguen amb més interés aquesta ermita i sovintegen els actes culturals per delit del poble.

1 comentari:

  1. Quan era xiquet, de tant en tant feia alguna barrabassada. Igual que els meus amics. Eren coses de xiquets. Però quasi sempre ens costava rascar-nos la butxaca perquè l'autoritat pertinent ens feia anar a l'Ajuntament i ens posava la sanció corresponent. Els respectius pares també feien la seua aportació i completaven i arrodonien el càstic. Ací en Gandia, on visc des de ja fa uns quants anys, he vist moltes barrabassades prou més greus que les que féiem nosaltres i dissortadament mai hi ha conseqüències. Per això crec que cada dia es viu pitjor i l'autoritat que ens governa no acompleix en el deure que la societat li encomana pel que fa a la vessant educativa/sancionadora dels mals comportaments. Amén.

    ResponElimina