dijous, 12 de març de 2009

El Montdúver

Sens dubte, aquesta emblemàtica muntanya de la comarca de La Safor i la subcomarca de La Valldigna, presenta un atractiu especial per als habitants d'aquestes zones i dels visitant que hi van. La seua esvelta silueta, amb 841 m. al costat de la mar, es pot contemplar des de molt lluny i des de qualsevol punt cardinal de la geografia de les comarques centrals i de les comarques vora mar del golf de València.
Aquest massís muntanyenc és l'últim exponent de la serralada Ibèrica en el punt d'unió amb les Subbètiques que s'estenen pel nord de la província d'Alacant i sud de València.
No vaig a escriure sobre la seva morfologia ni del seu passat com a escenari de vida de l'home primitiu, sinó, simplement, com a indret en el que pots passar un fabulós dia d'excursió o al voltant del qual, també hi pots gaudir d'una volta amb bicicleta.
Personalment, he realitzat les dues activitats, però encara em queden molts racons per visitar; racons de gran bellesa paisatgística que s'han de contemplar des de l'observació més atenta.
El primer que hem de fer és anar al cim (un cim violat per la proliferació d'antenes de televisió) des d'on, mirant cap al nord, el golf de València ens mostra tota la seva bellesa de planures i marjals jalonades per poblacions riberenques. Si dirigim la mirada cap al sud, veurem les muntanyes de les comarques septentrionals alacantines (Mariola, Benicadell, Aitana, Serrella...) a l'extrem de les quals, el Montgó -altra muntanya emblemàtica de la Marina- intenta endinsar-se a la mar pel cap de Sant Antoni. I seguint la vista de dreta a esquerra, si el dia és clar, l'illa d'Eivissa farà acte de presència.
A les seves faldes podem trobar moltes fonts que seveixen de reclam perquè no et quede cap racó per veure. Fonts del Cirer, del Garrofer, dels Madallars i tantes altres en les seues rodalies.
De baixada en direcció Gandia, s'hi troba el paratge conegut com la Caldereta, que s'està revelant com el de major índex de pluviositat de tota la Comunitat Valenciana. L'orografia de la zona, als peus de la falda sud, exposada a l'entrada de vents marítims, facilita que els núvols descarreguen amb major intensitat que en la resta de la comarca de la Safor. Sovintegen les mesures per damunt dels 1.000 litres anuals.
Els amants de la bicicleta tenim un recorregut d'uns cinquanta kilòmetres en circuït eixint de Gandia i passant per Xeraco, la Valldigna i Barx o a la inversa. En tot cas, és un recorregut bastant exigent a l'haver de superar el port de Simat o el de la Drova. La pujada per Simat es presenta com un zigzagueig d'uns cinc kilòmetres entre pins i altra vegetació mediterrània. A mesura que vas ascendint, la Valldigna va eixamplant-te la seva visió i els pobles de Tavernes, Benifairò i Simat són com tres grans taques blanques en mig d'una verda catifa de tarongers. El monestir de Santa Maria de la Valldigna -en fase de restauració- mostra tota la seva grandiositat des d'aquestes altures.
I quan, finalment, alcances el cim del port, Barx (Barx-al-Javál musulmà) al bell mig d'una cubeta que desaigua per l'avenc de la Donzella, és parada obligatòria per a multituds de ciclistes que els caps de setmana hi acudeixen des dels pobles de la comarca i de les comarques veïnes, sobre tot de La Ribera i L'Horta Sud.
Podriem seguir escrivint sobre les possibilitats que ens ofereix aquest massís muntanyenc, però és millor visitar-lo per a tots aquells que no el coneixen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada