dimecres, 4 de març de 2009

Benissa-Oliva

La meua vida professional m'ha portat per vàries destinacions, però, encara que de totes guardes algun record, n'hi ha dues que tenen alguna cosa diferent, alguna sensació especial que les fa diferents a les altres. Són sensacions que, com en les relacions humanes, no vas buscant-les per ahí, sinó que sorgeixen espontàniament. Coneixes persones, però no amb totes tens la mateixa relació. Amb unes, connectes molt; amb altres, el justet i amb les més, passen per la teua vida com si res.

El primer record especial és el de Benissa, a la comarca de la Marina Alta, poble situat a dalt d'un tossal i amb continua vista del Penyal d'Ifac. Ací, la meua vida professional va transcórrer durant dos intensos anys marcats per importantíssims esdeveniments polítics com van ser la mort de Franco i les primeres eleccions. També van estar marcats pel grup de companys que hi treballàvem i amb alguns dels quals vam encetar una amistat que encara perdura. Amb aquestos companys, solíem realitzar eixides entre setmana o, simplement, ens reuníem per compartir taula. Ens iniciarem en allò d'anar de camping i, com que ens va agradar, repetirem durant moltes vacances d'estiu.

En aquest centre, em van encomanar un grup d'allò més agradable -com quasi tots allí i en aquella època- que em van fer passar dos memorables cursos. D'aquell grup, encara guarde un especial record. Entre tots els components, hi havia una xiqueta que me l'estimava molt i vaig seguir tenint contacte amb ella fins passats un quants anys més. Fa uns mesos, vaig decidir rastrejar per internet per si trobava algun alumne d'aquells -avuí ja homes i dones- i la vaig localitzar a ella. Sabia que hauria fet alguna cosa important en la vida i, efectivament, vaig esbrinar que es va doctorar en Matemàtiques, i està en la U.P.V. Tota una alegria amb el retrobament.

L'altre centre es l'Hort de Palau d'Oliva, a la comarca de la Safor. Aquest centre no gaudia, aleshores, d'una situació massa bona en l'aspecte d'infraestructures i per tant, açò es reflectia en les característiques de l'alumnat . I com diu el refrany, “Canteret nou, aigua fresca”. Així va ser. Tota una renovació de personal jove (no hi ha res com tenir ganes, il.lusió i dedicació com se suposa en els joves) un edifici nou i començament de diferents projectes que ens dugueren a un radical canvi en l'alumnat, passant a ser un centre en constant implantació de nous projectes.

Quantes vivències, experiències i activitats fetes amb ells! Trobades d'escoles en valencià, estades en granja-escola, variades activitats extraescolars. Encara recorde aquelles eixides en bicicleta amb l’alumnat de 8é d’EGB des d'Oliva fins a L'Orxa i el pantà de Beniarrés, activitats, com aquesta última, quasi impensables avuí en dia per allò de les “responsabilitats”

Quasi tots els companys hem passat a la “reserva” i ara ens queda el record i les vivències de tant d'any convivint i col.laborant en la formació de generacions d'olivers que ja estan exercint diferents professions i que encara saps que guarden algun record de tots aquells que vam estar al front de la seva educació durant tant de temps.

2 comentaris:

  1. Aunque lo entiendo yo no sé escribir catalán, espero tu comprensión.

    En primer lugar felicitarte por el bloc tan bien trabajado que tienes.

    Informarte que te hemos añadido a los enlaces de n/asociación que como podrás comprobar ha iniciado este mes su andadura por la "blogosfera".

    Saludos cordiales.
    Alfredo

    ResponElimina
  2. Gràcies per les teues amables paraules.
    En quant a la llengua, el més important és que serveix per entendre's. Si la comunicació és possible entre persones en qualsevol llengua, la missió està aconseguida; no importa que es faça en la mateixa o en diferents.

    ResponElimina