divendres, 6 de març de 2009

Amics de Camps

Camps assegura que els seus amics són els cinc milions que viuen a la Comunitat Valenciana. Però Camps no ha preguntat ningú si és amic d'ell. A mi, almenys, no m'ho ha preguntat.

Aquesta asseveració, caldria -sent benèvols- posar-la en quarantena. Més bé diria que els seus amics són aquells que estan al seu costat i que naveguen en la mateixa direcció i no crec que en siguen 4.999.999, perquè jo ja m'he descomptat. Si tu, lector, també et descomptes, ja n'hi haurà un altre menys.

I ara, amb serietat, és pot afirmar alguna cosa així i que ens la creguem? Amics són aquells que compartixen il.lusions, aficions, sentiments, alegries, penes i més coses. Amics són aquells que s'alegren de veure's i de realitzar activitats en comú i per damunt de tot, hi ha una frase que defineix ben bé un amic. Graveu-se-la, perquè encerta al cent per cent: “Amic és aquell que en les bones ocasions el crides i ve, però en les roïnes ve sol.”

Segons tot açò, Camps és difícil que siga amic meu. Ni compateix il.lusions, ni comparteix sentiments, ni alegries ni penes. És més, em priva de moltes alegries, de moltes il.lusions i em dóna moltes penes.

Camps té un sentiment de ser valencià molt allunyat del meu i en aquest terreny, em dóna moltes penes.

Camps té unes idees politiques que jo no compartisc.

Camps té unes il.lusions que dubte siguen les meues.

Camps em priva de tindre una TVV imparcial.

Camps m'impedeix veure la TV3.

Podria anar relatant més divergències amb Camps, però es faria massa farragosa la relació.

Deixem que Camps pense el que vullga sobre qui són els seus amics, però que no compte amb mi. Això sí, li atorgue la presumpció d'innocència, però que deixe treballar la justicia. I sobre tot, que la justicia no estiga presidida per un més que íntim amic d'ell. Tan amic, que no existeix la paraula per definir aquesta amistat, segons va declarar ell mateix no fa massa temps.

3 comentaris:

  1. Dos amics menys.

    Jo no el considere tampoc amic i no per no compartir les seues idees polítiques, no. Francesc Camps ( com li deien abans a Canal 9), no creu en el poble valencià ni en la seua llengua, ni en els seus costums i tradicions (llevat de Falles, no creu en una televisió de tots i per a tots, no creu en la Llei de la Dependencia i moltes altres coses més. Per això i per moltes altres, no el considere el meu amic

    ResponElimina
  2. I jo sense enterar-me que era amic de Camps. Sóc més bleda que fet a encàrrec. Demà no m'espereu que en lloc d'anar d'excursió me'n vaig a parlar amb ell.
    Je ens veurem en altre moment. Disculpeu-me aquesta vegada.

    ResponElimina
  3. Hola Carles, felicitsts pel teu blog, ja he afegit l'enllaç teu als Blogs de la Safor, el banner ixirà en uns dies. salut

    ResponElimina