divendres, 27 de febrer de 2009

Una mica nerviosos.

Observe molt nerviós el PP valencià per causa dels “esguits” que els han caigut damunt en aquestos darrers dies. No estic dins la seva pell, però crec que quan algú es imputat d'alguna cosa que no ha fet, deu manifestar-se tranquil perquè no hi ha res que es puga demostrar. Si, pel contrari, existeix alguna cosa que amagar, la intranquil.litat pot apoderar-se d'aquells que desperten sospites d'haver fet coses que no devien.
No sé si les imputacions que han eixit a la llum pública estaran basades en fets reals i punibles o tan sols seran imputacions falses. La justícia i el temps ho dictaminaran. En tot cas, cal aplicar la presumpció d'innocència.
Les reaccions, però, que s'observen per part d'alguns dirigents no són les més escaients. Volen passar per perseguits, per màrtirs. Volen eixir al carrer per defensar l'honradesa del president. Volen armar soroll i proclamar lleialtats indestructibles.
Realment, fa falta tanta parafernàlia per proclamar la innocència d'algú? Deixem la justícia seguir el seu camí que les coses seran com hagen de ser. Amb tanta proclama defensiva ens crea la sensació que existeixen coses “rares”. Millor seria confiar en la justícia i no atacar els jutges.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada