dimarts, 3 de febrer de 2009

Qüestió de detalls

El meu amic Valentí m’envia aquest articulet en què destaca la importància que tenen en la nostra vida tots els petits detalls o casualitats que se’ns presenten diàriament i que fan que les coses siguen d’una o d’altra manera i que algunes d’elles ens marquen de per vida.

T’has parat a pensar alguna vegada que la vida és qüestió de detalls?
Aquest meravellós (per ara) planeta en el que estàs, és gairebé únic en l’univers.
En què es diferencia dels altres, digam, milers de milions? En quasi res, en quatre coses , és a dir en uns detallets mínims de temperatura; unes quantes reaccions químiques; un poquet d’aigua i ací estem compartint aquesta ¨esfereta¨ dintre l’univers – universal, plantes, animals i com no...nosaltres.
Si ens parem a pensar, en realitat tot gràcies a un parell de detalls.
Que tu estigues llegint aquest escrit ...també és qüestió de detalls.
Qui anava a dir que fores tu l’escollit d’entre milions de possibilitats al moment inicial de començar la vida? Perquè triomfà l’espermatozou que et donà a tu la vida i no els altres? Ja no series tu...seria un altre...
Com veus ,un simple detall i tu estàs ací.
Si no eres ric ha estat per un detall.
A l’últim sorteig de Nadal, en realitat la ¨grossa¨et tocava a tu.
M’explique:
Anava a eixir la teua bola; ja estava, després de rodar el bombo, el teu número preparat per a eixir; quan per un mínim desplaçament d’una desconeguda i anodina bola del centre, desplaçà a la de baix i aquesta a la immediatament inferior i aqueixa a una altra, fins que la més immediata a la teua amb una lleugera pressió va assolir desplaçar el suficient la teua bola i eixí ella.
Clar, li tocà la grossa i clar, a tu no.
Un simple detall. Quina llàstima!
Per desgràcia al llegir el diari has observat l’alt percentatge d’accidents de tràfic. Un d’ells, jo t’explique, era el de dos cotxes a la matinada. Un el conduïa un xicon. Anà el dissabte amb els amics i amigues. Tingué un problema amb uns d’ells i va beure un poc massa i no estava per a conduir. L’altre cotxe, era d’un matrimoni jove amb una xiqueta i casualitat avançaren el desplaçament una hora per a fer camí. En una corba al xicon se li tancaren els ulls solament un instant i en aquella corba apareixia en aquell moment l’altre cotxe. El final ja ho has llegit al diari. Un simple segon...un simple detall...

Et recordes com vas conéixer la teua parella?
Podria haver estat en una cafeteria; en un pub; en un autobús anant al treball; al metro; en una reunió d’amics...
Curiós si no fora perquè a aquella cafeteria no havia anat mai...al pub aqueixa nit no et trobaves bé i volies anar-te’n, però al final vas entrar.,.. i estava ell/ella...;a l’autobús perquè el cotxe particular eixe dia no arrancava; el metro perquè normalment uses l’autobús...i la reunió d’amics perquè havies d’estudiar i aqueix dia no tenies ganes i a aquella reunió, casualitat, aplegà un xicon nou o una xicona amiga d’una del grup... i parlàreu i quedàreu en veure-vos!
Com veus ...uns simples detalls.
Un simple detall és quan obris la porta i la sostens i deixes passar la persona que ve darrere tu...i et somriu.
Un simple detall és quan en un pas de zebra el/la conductor/a para... i tu passes i alces la mà en senyal de gratitud.
Un simple detall és quan estàs a l’hospital i una vegada superada la malaltia preguntes pels que t’han cuidat... i t’acomiades d’ells i els dónes les gràcies.
Agraïxes un poquet de sort en agafar el tren a punt de partir; en haver agafat el paraigües per casualitat i comença a ploure; en entrar a una botiga i la peça que estant provant-se, dubten d'ella i al final la deixen...i tu l’arreplegues:...era la teua talla!
Això no són xicotets detalls?
Podria dir-te’n infinits.
Aquest escrit que estàs acabant de llegir no s’escapa de la tesi.
Fa uns dies em trobe amb un amic. Directament Toni em diu:Valentín d’ací a deu dies has d’escriure dos fulls per al llibret de Falles. Pensa el tema i escriu.
He passat nou dies preocupat perquè no sabia quin tema tocar.
Si no trobe aquest amic no m’hagués preocupat nou dies... i no hauria realitzat aquest escrit...quin detall el d’aqueix amic!

Valentín Cabero
Gandia 2009

1 comentari: