dimarts, 3 de febrer de 2009

L'Hort de Palau i el Porrat de Potries

A l'Hort de Palau d'Oliva, quan estava redactant-se la PGA al començament de cada curs i, al capítol d'activitats extraescolars, hi havia una eixida que no podia faltar i que s'havia convertit en clàssica: El Porrat de Sant Blai de Potries. Ningú no discutia res ni cap objecció era feta. Tothom hi estava d'acord i tothom esperava ansiosament l’arribada d’eixe dia. Allà marxàvem tots, des de l'alumnat de tercer fins els més grans. Contents i feliços anàvem pel camí que condueix a La Font d'En Carròs -avuí, aquest camí continua, però amb transit de carretera local- Els cinc quilòmetres que separen Oliva de La Font es feien xarrant, cantant, accelerant el pas o retardant-lo per esperar els que caminaven més lentament. Arribats ací, es realitzava una llarga parada per esmorzar a la plaça del poble i reposar forces. 

Des La Font a Potries, tan sols restaven dos quilòmetres escassos que trigaríem ben poc a recórrer-los, i una vegada a Potries, donades les corresponents recomanacions i fetes les oportunes indicacions, l'alumnat s'escampava pel recinte firal que tan sols era la placeta i alguns carrers adjacents. 

Cadascú feia el que volia. Uns recorrien les paradetes, altres pujaven a les atraccions que hi havia, uns altres optaven per anar a l'església a què els passaren l'os de Sant Blai per la gola. En fi, tot un seguit de frenètiques activitats en un constant anar i vindre carregat d'il.lusió i diversió.

A l'hora de dinar, pujàvem per un camí escalonat i vorejat de xiprers fins arribar a l'ermita on cadascú treia de la seua motxilla el corresponent entrepà per donar compte d'ell. Però, com passa amb la xicalla que no entén d'horaris, hi havia, també, qui ja se l'havia menjat.

A la tornada, els més menuts pujaven a l'autobús, però els més grans, tornaven a recórrer el mateix camí, això si, produint-se grans diferències en el temps i en els nivells de cansament entre uns i altres. 

Aquest dia d'esbarjo ens servia a nosaltres per conéixer millor alguns alumnes que, dins l'aula, es mostraven més introvertits i que, a l'aire lliure, es manifestaven d'una manera més oberta i confiada.

Sens dubte, el profit que se'n treia era moltíssim, tant per a l'alumnat com pel professorat que els hi acompanyava. 

Ja fa huit anys que no hi sóc per Oliva, però encara crec que continuen amb aquesta activitat. Tan de bo així siga.




1 comentari:

  1. Tinc tants records d'aquelles eixides al Porrat...en defintiva,tinc tants records de Palau.

    ResponElimina