dijous, 19 de febrer de 2009

L'Egipte actual

L'Egipte actual no té res a veure amb el dels faraons. En l'actualitat, Egipte és un país del tercer món amb carències de tota mena. Només aterres a l'aeroport, observes els uniformes policials i ja veus que la pobresa és una nota característica, la neteja brilla per la seva absència i a l'ambient general li falta alguna cosa per a ser agradós.
Quan t'endinses a les ciutats, el tràfic resulta caòtic: no hi ha semàfors; els vehicles circulen per on volen: per la dreta, per l'esquerra i per davant en diagonal; els vianants creuen per on els abelleix, saltant inclús les parets que fan de mitjanes en les autovies i caminant per la calçada -les voreres són, de vegades, intransitables-; és freqüent veure motocicletes amb tres o quatre persones; burretes i dromedaris es barregen amb els automòbils. És tota una activitat plena de reflexos i no és molt habitual que hi hagen atropellaments o col·lisions de vehicles. Ara, el que més m'ha impressionat és la circulació nocturna: quan els llums del carrer estan encesos, la major part de vehicles van sense llums o amb llums de posició. En carreteres de poc trànsit, es fan llampades i al moment de creuar-se, apaguen els llums i circulen a fosques durant uns segons.
La gent és molt pidoladora: sempre estan parant la mà perquè els dónes diners. Policies que haurien de servir-te atenta i gratuïtament et demanen "un euro" com a propina. T'has de fer el dur i passar d'ells, perquè no tindries mai bastants monedes per donar.
La immensa majoria d'homes visten la clàssica gel·laba amb turbant, i les dones, gel.laba també, però amb mocador tapant-les el cap i part de la cara. Alguns tenen al front un rogle més oscur a causa de tocar el terra quan resen, que són cinc voltes al dia, quan canta el muetzí.
El regateig és pràctica habitual, sobre tot en el comerç de carrer, i has de pagar cinc o sis voltes menys del que et demanen si no vols ésser estafat. Van demanant-te canvi de monedes d'euro per bitllets i, si no estàs llest, et poden incloure alguna moneda estranya barrejada amb els euros.
La brutícia pels carrers t'envaïx, no veient mai brigades de neteja. És habitual veure edificis inacabats i vivint gent: pots viure en un pis i la resta de l'edifici està encara amb l'estructura.
No es pot anar a països del tercer món amb mentalitat occidental. Has d'acceptar el que veus i no comparar mai amb el teu país si no vols tornar-te boig de tanta "anormalitat" que veuràs.
Malgrat tot, són enriquidores aquestes experiències, no sols per la història que se't fa present, sinó també per les diferents maneres de viure la vida que tenen aquestes gents tan diferent a la nostra.

2 comentaris:

  1. Està molt bé! La manera de redactar és molt correcte! M'ha servit per fer un treball, i el resultat ha sigut fantàstic!:)

    ResponElimina
  2. No sé qui eres, però m'alegre que t'haja servit.

    ResponElimina