dilluns, 2 de febrer de 2009

Batalla floral.

Els valencians són molt donats a celebracions barroques en totes les festes que organitzen. Tot són cants de lloança a la terra, a la llum, a l'amor, a la reina fallera, a la seua pinta i al seu brial (sens ànim d'ofensa a la reina fallera)

Tota aquesta parafernàlia muntada al voltant de la festa sembla ser consubstancial al “ser valencià” i com les essències del poble són sagrades, cal respectar-les i incloure-les en l'ideari polític de qualsevol partit que vullga tenir el suport a les urnes.

Aquesta idea ha estat assumida molt bé el PP regional i la manifesta en la seua praxis política fins a extrems insospitats. Cal imitar la festa i portar-la al camp polític (haurien d'anar vestits de fallers quan actuen als actes públics?)

La Rita, el Paco, el Font de Mora i la resta muntats al carro floral, ornat de murta i roses fines, llançant clavells i gladiols, recitant poemes regional-patriòtics acompanyats per les guitarres mores i contemplant les fruites daurades davall les arcades de les palmeres, absorts en la seua obra i ignorant la realitat, van encisant els valencians amb aquestos cants de sirenes que els ennuvolen i fan d'ells el que volen.

La realitat no és la que ens canten; és una altra més crua, però ells s'encarreguen de distraure i fer que mirem cap un altre costat. Si alguna cosa és dolenta i desastrosa i tan evident que no la poden amagar, ens dirigeixen la vista cap a l'oratge, que no és altre que ZP. De la boca pepera només ixen cants encisadors en pla de “desenrolls” que ens situen al capdavant d'Espanya i, perquè no, d'Europa també.

Són paladins polítics cantant “ses victòries gegantines” abstrets amb els seus cants i melodies fins el punt què poden morir de vanaglòria, com em diu Sergi (de Canviem la realitat) en un comentari, “l'autocomplaença el matarà”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada