divendres, 27 de febrer de 2009

R.Madrid

Avuí parlarem una mica de futbol, perquè el futbol és alguna cosa més que esport, almenys en aquest país.
Sembla que a Espanya sols hi ha R.Madrid i Barcelona -vist des de Madrid, l'enemic a batre-. La premsa i les televisions estatals no tenen prou espai per escriure'n i parlar-ne. Els altres no hi són, no existeixen, és mes, quan juguen contra el Madrid els tracten com a equips estrangers.
El Madrid és l'equip de l'aristocràcia i del nacionalisme espanyols. Quan obté algun resultat favorable, en les televisions nacionals ho diuen amb bombo i platerets i fins i tot en els programes de tertúlies polítiques té els seus moments de comentari. Altra cosa és quan algun altre equip nacional obté algun èxit. En aquest cas, ni se'l menciona. Per als periodistes esportius madrilenys és més noticiable un entrenament de l'equip del Bernabeu que no pas un partit d'un altre conjunt de qualsevol ciutat espanyola.
Degut a la fanfarroneria, prepotència i despreci cap als altres, està forjant-se un sentiment totalment contrari arreu del territori nacional. Només has d'entrar en comentaris de notícies o en fòrums d'internet per veure quina alegria manifesta la gent quan sofreix algun revés, com l'altre dia davant el Liverpool. Al fi i al cap, semblava més espanyol l'equip anglés que el Madrid.
El futbol, com he dit abans, és quelcom més que un esport. És un sentiment, una passió difícil d'entendre per als que no hi tenen aficció. Ens alegrem quan guanyen els nostres i ens enfonsem quan perden. Volem guanyar sempre, encara que siga jugant malament i de penal injust a l'últim minut. Si ho analitzes bé, açò no és esperit esportiu. L'esport és una altra cosa.
I perquè he escrit d'aquest tema? Doncs perquè em vaig alegrar de veure perdre el Madrid contra el Liverpool després de les fanfarroneries del seu president. Espere que allà també isca amb la cua entre cames. Si guanya l'eliminatòria, ens ho tragarem. De moment, gaudim el present.

2 comentaris:

  1. Carles, crec que és un error mesclar futbol i política i t'ho dic per experiència, encara que evidentment, va lligat hui en dia.

    ResponElimina
  2. No és la meva intenció barrejar futbol i política. Tan sols em limite a manifestar el que veig i observe.

    ResponElimina